GIRONA | ROSER REYNER
"En recerca, encara patim molt la manca d'inversions, que no només serveixen per comprar reactius i fer feina en un laboratori, sinó per pagar els sous de molta gent que depèn de la recerca contínua de finançament". "La gran dificultat de la recerca en tots els seus àmbits és avui tenir prou diners". Són les primeres paraules que surten de la boca de dos dels investigadors gironins amb més prestigi en l'àmbit de la biomedicina, el cardiòleg Ramon Brugada i l'endocrinòleg Wifredo Ricart, respectivament, quan se'ls pregunta per la retallada pressupostària en Investigació, Desenvolupament i Innovació (I+D+I) prevista pel Govern de l'Estat l'any vinent. Fa uns mesos, l'investigador estrella de l'Institut Català d'Oncologia (ICO) a Girona, Javier Menéndez, explicava a aquest diari que dedica més de la meitat del seu temps a buscar finançament per als projectes que encapçala, amb un equip que es compta amb els dits d'una mà però conegut arreu del món científic. I, ratifiquen els altres dos científics, Menéndez no és una excepció. Calen més fons públics i privats, conclouen tots, i per tant retallar en recerca és un luxe que Girona, Catalunya i Espanya no es poden permetre. Un luxe que no només aturaria projectes que ja estan en marxa i impediria que se n'engeguin de nous, sinó que podria parar o aniquilar les contractacions a joves investigadors i, per tant, faria perdre talents.
Brugada i Ricart coincideixen a advertir que investigar no és un camí de roses sinó un buscar-se la vida constant. Una espècie de cicle que no es pot deixar de cuidar, i que un pot engegar pel seu compte després d'anys de formació i d'estar a les ordres d'investigadors reputats per poder arribar a formar un grup de recerca propi. Aconseguir diners per fer els projectes i contractar la gent que els farà possibles, assolir bons resultats, poder-los publicar i amb l'excel·lència assolida buscar més finançament perquè tot plegat no decaigui. Anar creixent, o almenys no decréixer.
Aquest és el cicle, marcat sempre per la competència amb tots els qui també investiguen. "He vist laboratoris tancar-se als EUA perquè en no aconseguir finançament per als projectes tampoc podien pagar el lloguer del local on estaven, encara que, de fet, allà la recerca es cuida molt més que aquí", diu Brugada.
Tant ell com Ricart s'han dedicat intensament a la investigació durant anys, encara que avui altres càrrecs ocupin bona part del seu temps: Brugada és degà de la Facultat de Medicina de la UdG, cardiòleg del Trueta i qui encapçala el Centre de Genètica Cardiovascular, un laboratori on s'investiga sobre la mort sobtada ubicat al Parc Científic i Tecnològic i que compta amb una desena d'empleats, plantilla que s'ha anat engreixant els últims mesos gràcies a les beques i als ajuts, i que aquest metge banyolí espera ampliar si els calerons continuen arribant.
I Ricart, expert en diabetis, és director científic de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona (IdiBGi), que inclou, en una mateixa marca, els grup de Brugada i de Menéndez, entre d'altres. L'IdiBGi ha aconseguit ser un dels anomenats Centres Cerca de Catalunya, cosa que significa que compta amb un finançament públic fix, però no pas suficient, de manera que l'esforç de tots els grups que en depenen continua sent vital.
Tres fonts, recerca imparable
Així, d'on treuen els diners els investigadors? Avui la recerca -en tots els àmbits, no només el biomèdic- compta amb tres fonts bàsiques de finançament, explica Ricart: la institucional, en què les administracions donen diners a instituts d'investigació o a científics concrets per als seus projectes; la competitiva, basada en les convocatòries, sobretot públiques, d'ajuts o beques per a projectes de recerca, i en què molts grups es presenten i competeixen per uns diners; i la privada, o filantròpica.
A Catalunya, i a Girona en concret, diuen els dos experts, en els últims anys s'ha fet una clara aposta per la recerca. Però només és l'inici, i no es pot parar, afegeixen. El Departament d'Innovació, Universitats i Empresa ha explicat a aquest diari que manté els compromisos assolits en el Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, que estableixen que a Catalunya es dedicarà el 2010 com a mínim el 2% del PIB a Recerca i Desenvolupament. El departament també diu, però, que no queda clar com pot repercutir en els investigadors catalans la retallada anunciada per l'Estat.
Ricart recorda en aquest sentit que a Girona hi ha grups de recerca que treballen en un mateix projecte amb altres grups estatals, i que per tant l'afectació es notarà com a mínim en aquest aspecte, encara que, com Brugada, confia que continuï l'embrionària aposta per la recerca dels últims temps. És més important del que sembla, diuen, i oblidar-ho seria fer passos enrere.
Ricart està satisfet de com avança el projecte que lidera, el de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona, i afirma que en qualitat és un dels principals de l'Estat, però no en quantitat. Amb tot, consideraria "un error" la retallada que preveu l'Estat, encara que sigui època de vaques magres. "Fa uns anys vam perdre una oportunitat única per invertir en recerca en una situació econòmica brillant, i altres països sí que ho van fer. Espero que es faci una mica d'enginyeria i que s'estalviï en qüestions no tan bàsiques com la recerca, espero que l'Estat acabi rectificant", diu Ricart. Alhora, considera una gran mancança que no hi hagi una carrera definida de recerca. "O et fiques dins d'una universitat per poder investigar fent de professor, o ets metge i aprofites per fer recerca, en el cas de la biomèdica... Però no hi ha una carrera definida de recerca, i aquí l'Administració té un important deure", reclama l'expert en diabetis. 
