Com cada dissabte al matí en Gharj Mohammed es prepara per anar a classes d'islam a la mesquita del carrer Tapis de Figueres. Té sis anys i ja en fa dos que aprèn la història del profeta Mahoma en aquest centre. Cada cap de setmana dedica vuit hores a conèixer una mica més la seva fe. És l'única manera d'aprendre l'Alcorà, ja que a hores d'ara no hi ha cap professor d'islam a les escoles gironines.

En Gharj Mohammed és un del 110 alumnes que durant el curs passat va sol·licitar estudiar islam al col·legi. A l'espera de conèixer les dades oficials del curs 2009-10, tot apunta que la xifra d'escolars que han demanat aquest tipus de formació, com a mínim, s'igualarà. Estudiar religió dins l'horari lectiu és un dret reconegut per la Llei de Llibertat Religiosa (1980) i per un conveni de principis dels 90 quan l'Estat va acordar amb les entitats de les diferents confessions que tothom qui ho sol·licités podria fer religió a la seva escola, fos quina fos. Dues dècades després d'aquest conveni, als centres gironins i també als catalans només s'ofereix religió catòlica.

Des del Departament d'Educació justifiquen aquest buit de mestres al·legant que no es presenten professionals amb la titulació i la preparació necessàries. Els requisits que s'exigeixen al professorat de religió són disposar del nivell C de català, el Certificat d'Aptitud Pedagògica - el CAP -, tenir la nacionalitat espanyola i ser dessignat per l'entitat religiosa competent.

Unes condicions que no compleix en Youssef Lyoussi. Tot i que fa vint anys que fa classes de cultura arabomusulmana a Catalanya i disposa del reconeixement oficial del Govern del Marroc i d'un títol acreditatiu de la Generalitat no pot donar lliçons d'islam dins l'horari lectiu.

La comunitat musulmana veu darrere els arguments d'Educació una excusa econòmica per evitar pagar els professors d'islam. No obstant en Youssef creu que s'ha avançat molt en els últims anys i que cada vegada hi ha una major comprensió del Govern i dels ?equips docents. "Les coses es fan amb més transparència que durant els anys noranta. Actualment els professors d'islam mantenim reunions periòdiques amb el Departament d'Educació de la Generalitat així com amb els directors dels centres escolars", explica.

En Youssef és un dels tres professors d'islam que hi ha actualment a les comarques gironines que reben un salari del Govern del Marroc per ensenyar la cultura arabomusulmana a la demarcació.

Aquest professor demana que la Generalitat posi les eines necessàries per formar els professors d'islam.

La majoria de pares ni tan sols coneix que té dret a sol·licitar classes de religió islàmica per als seus fills. Les comunitats musulmanes diuen que el desconeixement d'aquesta opció explica que només es registrin un centenar de demandes cada curs. "No sabia que ho podia demanar", explica en Yaqubi, un jove que ensenya tot el que sap al seu fill perquè "és l'única forma que aprengui alguna cosa perquè la nostra comunitat no té suficients recursos per pagar un professor ", lamenta.

Formació al seu càrrec

D'altres comunitats més nombroses, com la de la ciutat de Figueres, financen la formació elles mateixes amb les quotes dels fidels. "Cada membre paga uns deu euros mensuals. D'aquesta manera podem pagar un professor que imparteix classes d'islam a una quarentena de nens i nenes d'entre 3 i 10 anys", explica en Abdelkader que és el secretari general de la comunitat islàmica cultural d'aquest municipi altempordanès. L'Abdelkader confia en què ben aviat la religió islàmica entrarà amb normalitat al sistema escolar públic de Girona.