Els pagesos diuen que suprimir pesticides pot encarir els costos de producció

GIRONA | SÍLVIA BONET
En Joan Subirós fa mitja vida que cultiva la terra. Nét i fill de pagès, coneix tots els secrets de la professió, que aplica al peu de la lletra per treure el màxim rendiment al centenar d'hectàrees d'ordi, blat i gira-sols que cultiva al Far d'Empordà i Vilamalla. En Joan dubta que els seus dos fills, de 13 i 18 anys, li agafin el relleu en el cultiu de les terres de la família. Les dificultats creixents del sector ho fan "improbable".
"Els costos de producció no paren de créixer. Encara que tinguis un bona collita, es perden diners i t'has de refiar de les subvencions per cobrir les despeses", lamenta. Aquest pagès posa d'exemples el preu del gasoil -que no ha deixat d'augmentar en els últims anys- i el de l'adob, que s'ha encarit un 233%. "Fa quatre anys un quilo d'adob costava 18 cèntims; ara, 60", explica.
A la llarga llista de costos de producció que s'han apujat en els últims anys, aviat s'hi podrien afegir els insecticides i productes que els agricultors utilitzen per lluitar contra les plagues. El Parlament Europeu acaba d'aprovar un augment de les restriccions a l'ús d'aquest productes. Buscar una alternativa eficaç podria traduir-se en un altre augment de les despeses. Les noves regles entraran en vigor a finals d'aquest any i s'hauran d'aplicar en un termini de 18 mesos, un cop siguin publicades al Diari Oficial de la Unió Europea.
En Joan està d'acord a suprimir els productes químics contaminants però reclama que es busquin alternatives econòmiques.

Efectes directes
Unió de Pagesos creu que la desaparició de substàncies actives amb la nova regulació sobre l'ús i comercialització de pesticides aprovada pel Parlament Europeu obre una etapa d'incertesa en el sector, ja que actualment no estan disponibles, ni se sap quan es comercialitzaran productes alternatius eficaços i econòmics. Per això temen que l'enduriment de la legislació es tradueixi en un encariment de la producció i també del preu dels aliments. La producció ecològica, l'olivera i l'horta seran els cultius més afectats per la nova normativa, segons Josep Carles Vicente, membre de la Comissió Permanent del sindicat agrari que reclama més investigació per trobar productes alternatius.
Unió de Pagesos també alerta que podria agreujar-se la competència deslleial de països tercers. "És incoherent que nosaltres deixem d'usar determinats productes perquè són nocius i en canvi importem aliments d'altres països on sí que s'utilitzen", assegura Vicente.

Més mosquits
A més d'encarir els costos de producció, la prohibició d'insecticides i plaguicides pot traduir-se en un problema per controlar algunes plagues. Ho adverteix el responsable del servei de control de mosquits de la badia de Roses i del Baix Ter, Eduard Marquès. Posa d'exemple la desaparició l'any 2008 d'un producte químic que s'utilitzava per matar l'Anophelesatroparvus, una espècie de mosquit que habita en les aigües dels arrossars, on troba les condicions ecològiques adients per desenvolupar-se. Aquest mosquit, en la seva fase adulta, pot transmetre el paludisme, causant de la malària.
"A hores d'ara no tenim cap producte 100% efectiu per matar aquest mosquit, ja que amb l'homologació europea de productes químics de l'any 2008, l'insecticida més efectiu va desaparèixer", explica Marquès, que afegeix que "Això, a la llarga, es podria traduir en un problema de salut pública, ja que hi haurà més mosquits a la zona de l'Alt i el Baix Empordà -on es concentra la producció d'arròs de la província-".
Des del Servei de Control també es reclama una inversió en recerca per millorar la producció ecològica i d'aquesta manera recuperar varietats resistents a les plagues actuals. "A més, s'hauria d'educar el consumidor perquè apreciï més els aspectes qualitatius que els estètics dels productes agrícoles", explica Marquès. També afegeix que "no poden treure del mercat ingredients actius -que s'utilitzen en diversos insecticides- sense tenir solucionat quin producte els subtituirà. El control de plagues de la regió mediterrània no té res a veure amb el del centre o el nord d'Europa".