TORROELLA DE MONTGRÍ CARLES TORRAMADÉ
El 12 de juliol del 2008, el Departament de Medi Ambient va començar el procés d'exposició pública de l'avantprojecte del que ha de ser el Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. Això va motivar la mobilització dels ajuntaments i sectors econòmics afectats que van presentar les seves al·legacions, fins al 30 de setembre d'aquell mateix anys. Des d'aleshores, i ja fa més d'un any, no hi ha hagut cap novetat que hagi sortit del Departament, tan sols que s'està procedint a la tramitació sense que hi hagi encara cap data perquè el document esdevingui la llei que ha de constituir aquest Parc Natural. I encara pot anar per llarg si es té en compte que no s'han contestat les al·legacions i que els ajuntaments i sectors que no veuen bé els límits recorden que el conseller Francesc Baltasar s'ha compromès a dialogar i mirar d'arribar a acords amb el territori; cosa que, de moment, no s'ha fet.
Les 8.061,05 hectàrees d'extensió que dibuixa l'avantprojecte del Parc Natural es reparteixen en set municipis. El de Torroella de Montgrí i l'Estartit és el que n'acull més, amb el 68% del total; en segon lloc hi ha Pals i successivament Bellcaire, l'Escala, Palau-sator, Ullà i Fontanilles. Dels ajuntaments d'aquests municipis, Torroella de Montgrí n'és el màxim defensor; però els de Pals, Palau-sator, Fontanilles i l'Escala s'hi han expressat reiteradament en contra perquè no estan d'acord amb els límits ni en la manera com s'ha fet el procés de redacció del document en què asseguren que no se'ls ha tingut en compte.
En l'únic element que coincideixen actualment les diferents persones consultades és que no tenen cap notícia, ni coneixen cap previsió, ni saben què s'està fent. Alhora que cap ha rebut resposta a les al·legacions que van presentar fa un any enrere -a excepció de l'Ajuntament d'Ullà, que no en va presentar perquè afecta els actuals límits del PEIN-.
L'alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí (ERC), és qui s'ha mostrat més crític amb el temps transcorregut sense que hi hagi cap notícia: "És inconcebible que no s'hagi avançat en aquest tema amb la velocitat que havia agafat al principi". Aquesta lentitud l'atribuïa, possiblement, a diferències dins el si del tripartit de la Generalitat i els entrebancs que suposa que quatre dels set municipis afectats no ho tinguin clar. Per Rufí, la solució "és política", alhora que afegia que tenia constància que el maig s'havien resolt les al·legacions però la resposta no ha arribat. Rufí, a més, veu la constitució del Parc per al "desenvolupament econòmic i turístic del Baix Ter".
Per la premsa
Els tres ajuntaments que van iniciar l'oposició al Parc Natural, Pals, Fontanilles i Palau-sator, tampoc han rebut cap notícia ni ningú els ha comentat res per intentar arreglar les discrepàncies que tenen. L'alcalde de Fontanilles, Salvador Coll (CiU), assegura que "no ens han dit res, com és habitual" i confia que Francesc Baltasar tingui la intenció de consensuar els límits amb el territori. Hi coincideix l'alcalde de Palau-sator, Joan Sabrià (ERC), que suposa que "ens n'assabentarem com sempre, per la premsa". Sabrià insisteix que "no estem en contra del Parc, però no ens agrada que afecti zona agrícola.
Tampoc s'ha contestat ni dit res a l'Ajuntament de Pals ni, per exemple, a l'Associació de Defensa Vegetal de l'Arròs de Pals. L'Ajuntament d'Ullà, que no va al·legar, tampoc ha rebut cap notícia de Medi Ambient.