Arribar i establir-se en un país nou no és fàcil per a ningú, com a mínim en els nostres dies. Però on troben més facilitats per adaptar-te els immigrants: en un petit poble o en una gran ciutat? Per intentar respondre aquesta pregunta, el professor Ricard Morén-Alegret, de la Universitat Autònoma de Barcelona, ha entrevistat 102 estrangers residents a diferents zones rurals de l'Estat espanyol, entre aquestes, de l'Alt i Baix Empordà. Les respostes són per a tots els gustos, i és que la facilitat per adaptar-se en un lloc sol dependre de la trajectòria de la persona i la seva situació vital. D'aquesta manera, els estrangers que observen negativament la integració al camp procedeixen majoritàriament de les grans ciutats i eren solters o divorciats. Per contra, entre els defensors de les àrees rurals hi sol haver gent que busca un ambient recollit i familiar, similar al que tenien als seus pobles d'origen.

Entre els estrangers que es troben millor en pobles petits, el més valorat és tenir una bona relació amb els veïns, el fet que els habitants es preocupin els uns dels altres, el ser un lloc tranquil i pacífic i no tenir problemes en la vida diària. Els que anteriorment han viscut en ciutats, a més, aprecien la seguretat i la confiança que els dóna el fet de viure en un lloc on tothom es coneix.

Entre els defensors de l'ambient de ciutat, molts immigrants indiquen que, en una localitat de grans dimensions , la integració és més senzilla perquè hi ha més oportunitats per trobar feina, formar-se i accedir a diverses facilitats, com per exemple el transport públic.

Ambdós medis, però, també reben crítiques. En el cas rural, alguns immigrants es queixen perquè la gent dels pobles és massa curiosa, poc educada i no està acostumada a tractar amb els estrangers.

A l'extrem contrari, les principals crítiques a les ciutats són que la gent hi viu de forma més aïllada que al camp, la qual cosa dificulta més la integració; que són molt sorolloses, plenes de gent i la vida allà és molt més agitada.

Finalment, hi ha estrangers que defensen que no és millor una cosa ni l'altra, sinó que l'adaptació dependrà del caràcter de la persona en qüestió.