El Govern dóna l´enèsima evasiva sobre el traspàs

LAURA FANALS | GIRONA

L'èxit de l'aeroport de Girona sempre s'ha considerat com un escull per aconseguir el que institucions i entitats reclamen des de fa anys: el traspàs de la seva gestió, juntament amb la dels aeròdroms de Reus i Sabadell, a les autoritats catalanes i gironines. Malgrat que la Generalitat ha intentat negociar amb Foment i fins i tot ja compta, des de 2007, amb l'empresa Aeroports Públics de Catalunya, que ha de fer-se càrrec dels aeroports traspassats i dels que són titularitat del govern català, el més calent continua essent a l'aigüera. La darrera resposta de l'Estat al diputat de CiU Pere Macias tira, un cop més, "pilotes fora": davant la pregunta de per què Foment es nega a traspassar els aeroports, l'Estat respon que es tracta d'un procés que "en tot cas, s'haurà de dur a terme a través del diàleg i la negociació entre l'Administració General de l'Estat i el govern de la Generalitat". O sigui, la negociació continua encallada.
El primer que s'ha de fer per poder traspassar l'aeroport de Girona és treure-li la classificació d'"interès general". El problema és, però, que a l'Estatut de 2006 només s'assenyala que caldrà traspassar a Catalunya els aeroports que no siguin d'interès general, però no s'especifica quins. I és que, a l'hora de les negociacions, els partits van decidir no incloure els noms en concret per tal de mantenir oberta la possibilitat de gestionar també el del Prat, a Barcelona, cosa que de moment tampoc es veu a prop.
Sigui com sigui, el fet que el traspàs no estigui establert clarament a l'Estatut ha comportat llargues negociacions entre Estat i Generalitat. El 18 d'octubre de 2006, el president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, es va comprometre a negociar el traspàs de l'aeroport de Sabadell amb el govern que sortís de les urnes l'1 de novembre d'aquell any. Pel que fa a les instal·lacions de Reus i Girona, la resposta tenia més matisos: no posava cap data concreta i recordava que l'Estatut no preveia el traspàs, de manera que no el contemplava, però sí que es mostrava obert a deixar entrar la Generalitat en la gestió de l'aeròdrom.
Gairebé 3 anys més tard, no s'ha aconseguit avançar gaire, i no ha estat precisament per la falta d'interès de les institucions gironines. Diputació, delegació del Govern, Parlament, Cambra de Comerç... Tots s'han manifestat públicament a favor del traspàs de la gestió de les instal·lacions de Vilobí d'Onyar al considerar que des del territori "s'han fet els deures", ja que s'ha aconseguit que un aeroport pràcticament desert es convertís en rendible gràcies sobretot a Ryanair, una aerolínia de baix cost que manté un acord amb les institucions gironines i que ha establert aquí una potent base.
Però per més reclamacions que es facin des del territori, qui té la potestat per negociar és la Generalitat. I, segons el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, aquest sempre ha estat un traspàs prioritari pel govern català. Per això s'ha creat ja l'empresa Aeroports Públics de Catalunya, per poder-los gestionar. Tot i això, de moment no es té un calendari a la vista: el govern català confiava en què el traspàs es realitzés durant aquest 2009, però de moment, tot resta aturat.
Després de la darrera resposta de l'Estat, el diputat Pere Macias creu que se sumen "el desinterès" de la Generalitat (l'olotí opina que ha deixat d'insistir) i la "lògica resistència de Foment a moure res". El convergent considera que, entre 2007 i 2008, es va donar el moment propici per aconseguir el traspàs, però que es va desaprofitar i ara serà més difícil. Sigui com sigui, ara caldrà seguir esperant.