El mes d'agost passat, a l'edat de 90 anys, morí a París Yvette Barbaza. Tan calladament, tan discretament, que no ha sigut fins aquesta mateixa setmana que la notícia no s'ha sabut a Catalunya, després de la publicació a La Vanguardia. I per què haurien de saber els catalans, i especialment els gironins, res de la mort d'una venerable àvia francesa? Doncs perquè Yvette Barbaza va ser, ni més ni menys, que l'autora de la primera tesi sobre la Costa Brava, publicada en època tan remota com l'any 1966, per elaborar la qual va arribar a la costa gironina a mitjans dels anys 50. És a dir, que va trigar uns deu anys a elaborar un text que després va ser publicat en llibre i en el qual, a més d'advertir profèticament sobre els riscos que el turisme podia provocar sobre el paisatge -més que el turisme, la construcció per satisfer el turisme- està considerat per molts una obra mestra. En opinió de Narcís Jordi Aragó, que va ser segurament dels primers gironins a llegir el llibre -en la seva edició francesa- "és extraordinari, dels millors que mai he llegit sobre les comarques de Girona".
La tesi després convertida en llibre feia un repàs a la història de la Costa Brava, i només al final feia referència al turisme i al futur d'aquest litoral. A més d'una gran geògrafa, tindria Yvette la virtut de la clarividència. Com a prova, una entrevista que va concedir al diari Los Sitios l'any 1965, amb la tesi encara per finalitzar. El redactor, J. Sureda, va saber que una francesa duia a terme una cosa tan extravagant com un estudi del litoral gironí, i va aconseguir una entrevista que, llegida 44 anys després, indueix a pensar si Yvette Barbaza no tindria poders ocults. Preguntant-li Sureda per si veia algun perill sobre el desenvolupament turístic, això és el que va contestar: "El perill més evident per a la Costa Brava és en els seus comerciants. El comerciant de la Costa Brava mira el benefici d'una manera immediata. No pensa en el futur. Ja coneix vostè el conte de la gallina dels ous d'or. Podria aplicar-se aquí. Cada any el comerciant se sent més segur i cada any el turisme se'n va més descontent. Aquí hi ha un evident perill". Corria l'any 1965...
Li preguntava també Sureda per la construcció al litoral, incipient encara en aquells anys, i així responia la geògrafa francesa: "Existeix en l'actualitat una clara tendència als gratacels. Crec que és un error, perquè el Mediterrani no és un marc per a la línia vertical, aquí s'ha de seguir l'exemple de l'antiga Grècia: l'horitzontalitat". I com per reafirmar la possessió de poders ocults, afegia: "Com que estic segura que no es tindran en compte aquests elementals principis arquitectònics i que ràpidament els colossos de ciment envairan la primera línia de costa, estimo que el govern hauria d'acotar una zona destinada a parc. Així les properes generacions tindrien una idea exacta del que havia sigut la Costa Brava, perquè a aquest pas desapareixerà".
Gran persona i gran llibre
Barbaza ja deixava entreveure les idees que després ampliaria en la seva tesi/llibre. Narcís Jordi Aragó, dels primers a llegir-lo -recorda que a Girona n'hi havia un sol exemplar, en francès, a la biblioteca de la Cambra de Comerç- reconeix que tenia una "visió molt clara" i que "si se li hagués fet cas, la Costa Brava seria avui molt diferent". "Llegit avui encara fa posar la pell de gallina, perquè veus una persona que va veure clarament cap on anava la costa i ningú li va fer ni cas".
Jordi Comas, president de la FOEG i empresari turístic (hostaleria) qualifica l'estudi de la geògrafa de "genial, pioner, i una tasca impressionant". Comas rebutja que fos del tot inútil, i assegura que va servir per alertar dels perills que hi havia. "Va fer un diagnòstic totalment encertat", sentencia, a més de recordar una frase que li va escoltar i que sempre repeteix ell: "La conquesta social més important han sigut les vacances pagades".
Jordi Sargatal, naturalista, recorda aquesta vessant de Barbaza, ja que "lamentava molt com havia anat degenerant la Costa Brava, però estava molt contenta que s'haguessin preservat els Aiguamolls i el parc del cap de Creus" També en recorda una frase: "Si no ho fem els humans, qui parlarà en nom de la fauna i la flora, que no tenen veu?".
Va coincidir amb ella també el catedràtic d'economia de la UAB Jordi Cals tant en el primitiu "Debat Costa Brava" com en la seva nova edició l'any 2003 -en aquesta darrera Barbaza va intervenir-hi en vídeo arrencant grans aplaudiments-, i la descriu com una "persona de conviccions molt fortes, tenia molt clar com s'hauria d'haver gestionat la Costa Brava". Reconeix que "lamentava la transformació experimentada a causa del turisme". En les seves darreres visites, la geògrafa es mostrava "decebuda" per com havia evolucionat aquest litoral i per "les construccions mal organitzades i carreteres que trenquen tot el paisatge". Perills que ella havia advertit 40 anys enrere.
