CALELLA | E.PADILLA
Els 1.300 alumnes de l'escola Canisius de Nijmegen van tornar-se'n ahir cap a casa després de saber que una de les seves companyes, una nena de 16 anys veïna d'Ooij i apassionada dels cavalls, no tornaria mai a l'escola. El centre havia organitzat visites a les grans capitals d'Europa i als d'aquesta classe de quart de Secundària els havia tocat Barcelona. Una altra expedició de la mateixa escola anava camí de Berlín quan es van assabentar de l'accident. La majoria d'ells dormien quan va succeir, però segons va explicar un pare al diari holandès Volkskrant, la seva filla no ho feia i els va poder trucar immediatament després del sinistre. "Era desperta. Ho vaig veure tot, ha pres el revolt a massa velocitat. Vaig pensar: "això no pot anar bé" i uns segons després l'autocar ha topat contra la barana".
Els vailets que van poder anar directament cap a l'hotel de Calella es van trobar amb dos psicòlegs que primer els van fer una estona de teràpia grupal i després es van concentrar en els que semblaven més afectats. "Cal que el procés del dolor es posi en marxa i no els quedi res a dins", explicava la subdirectora dels serveis de prevenció del SEM Mercè Val, que s'estava a peu d'hotel. A mig matí tots havien pogut parlar amb les seves famílies, malgrat que molts d'ells van perdre els mòbils entremig de la ferralla. Un grup de noies es connectava a Internet als terminals de la recepció i s'interessaven per les notícies del sinistre, alhora que entraven als seus perfils de xarxes socials per informar tothom que estaven bé. Alguns d'ells van sortir a prendre el sol i descansar a una piscina que, malgrat que ahir feia un dia fresc a Calella, feia molt bona pinta i segur que en un altre moment l'haurien gaudit d'una altra manera.
Una de les monitores que acompanyava els vailets parlava perfectament l'espanyol, però es va negar a atendre els mitjans. Els serveis mèdics la van disculpar: "porta molta pressió: des de primera hora ha estat fent d'intèrpret, trucant a les famílies. Està esgotada". La dona corria entre els vailets amb una llista de noms a la mà per saber quins eren allà i quins romanien encara als centres hospitalaris. Només dos adults acompanyaven una trentena llarga d'adolescents. Al migdia, però, a l'hotel va arribar també el xofer de l'autobús. Els psicòlegs van acomboiar amb afecte un home de cabell blanc, cara contreta, veu llacrimosa i que duia el braç esquerre en cabestrell. Avui al matí se li practicarà un judici ràpid ja que, essent estranger, ningú assegura que es presenti en cas de ser citat per a més endavant. Els Mossos el van detenir sota càrrecs de falta d'imprudència greu amb resultat de mort.
La guia també protegia els vailets de la curiositat i les preguntes. Un noi de 15 anys va escriure amablement l'enrevessada ortografia de la seva ciutat d'origen, però el seu ajut no va anar més enllà. En ser preguntat va somriure amb tristor i va considerar "no és el millor moment per parlar de res". Se'n va anar a la piscina, va asseure's a una tumbona amb el cap entre els genolls. Els nois tornaran cap a Holanda avui o demà.
