Bona nota en gestió del patrimoni

GIRONA | LAURA FANALS
Una bona gestió del patrimoni, gràcies a la coordinació de diferents polítiques (des de mediambientals fins a culturals i urbanístiques) i uns plantejaments de gestió integral. Tot això és el que ha convertit Girona en un exitós exemple de turisme patrimonial, a l'alçada de Santiago de Compostel·la o l'Alhambra de Granada. Això és, almenys, el que es desprèn de l'informe "Patrimoni natural, cultural i paisatgístic. Claus per a la sostenibilitat territorial", publicat per l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE).
L'obra, en la qual han participat 51 experts en sostenibilitat i paisatge, conclou que, en els propers anys, Espanya guanyarà molt a través d'una gestió sostenible del paisatge i dels seus valors naturals, culturals i paisatgístics, que fins ara s'han deixat de banda en algunes ocasions i fins i tot s'han vist perjudicats a causa de diverses actuacions polítiques.
En el cas concret de Girona, la ciutat surt ben parada de l'informe, ja que es lloa la seva capacitat per rendibilitzar el turisme patrimonial. En aquest sentit, els experts assenyalen que l'èxit del turisme patrimonial depèn de la coordinació de diferents disciplines: medi ambient, urbanisme, infraestructures, ordenació del territori, cultura, seguretat i turisme, entre d'altres; tot plegat combinat amb la formulació explícita de polítiques turístiques. I això és el que ha succeït, afirmen, en els casos de Girona, Barcelona i Santiago de Compostel·la, que han aconseguit un notable èxit turístic.
Però aquesta no és l'única lloança de l'informe. I és que, segons indiquen, la protecció del patrimoni s'ha fet tradicionalment de forma passiva o com una simple promoció turística. Successivament, però, s'han anat prenent en consideració les dimensions culturals, econòmiques, mediambientals i funcionals que plantegen els monuments. D'aquesta manera, a localitats com Girona, Àvila, Alcalá de Henares, Conca, Morella, Còrdova, Cuéllar, Granada, Toledo, Salamanca, Santiago de Compostel·la, Segòvia, Càceres i Baeza, entre d'altres, s'estan utilizant "tots els instruments disponibles o impulsant-ne de nous, com empreses mixtes, consorcis i fundacions, per preparar-se com a destins turístics diferenciats i competitius".

Un treball transversal
Finalment, l'informe també indica que la gestió del patrimoni s'ha de realitzar de forma transversal i integrada. És a dir, que cal anar més enllà de la simple obertura de restaurants, hotels o botigues de records, superant les limitacions d'una política local tradicionalment centrada en la promoció. En aquest sentit, destaquen que les visions, plantejaments i models de gestió més integrals i transversals són els que estan donant un millor resultat, tant pel que fa a la conservació com en l'ús econòmic del patrimoni (és a dir, la seva rendibilitat econòmica). I, com a exemples, citen Santiago de Compostel·la, Girona i l'Alhambra de Granada.