CAMINS DE RONDA

L'autor parla de la tradició del dia del Pilar i dels camins de ronda que va visitar enguany a la zona de la Costa Brava Sud

JOSEP ALUM Acasa, el dia de la Pilarica, la patrona d'Aragó, fèiem festa perquè era el sant de la meva àvia. Es deia Pilar i, per això, obviant altres qüestions i valoracions, cada any teníem celebració familiar
Aquests darrers temps, a Catalunya, s'accentua, cada cop més, la visualització del 12 d'octubre com una festa que té poc a veure amb els catalans. La utilització que se'n va fer durant la dictadura per unificar voluntats i diluir identitats hi té molt a veure. De moment, però, ni la Transició ni els anys de democràcia han canviat les coses i, sovint, amb rebuig o sense, el 12 d'octubre, quan està ben situat al calendari, ofereix a molts la possibilitat de gaudir d'unes últimes minivacances amb temperatura i temps estiuencs.
Des que l'àvia no hi és, les celebracions familiars s'han acabat. Per això gràcies a l'amable invitació d'uns amics, dilluns vaig poder gaudir d'una intensa jornada marinera. Una jornada que, entre estones de pesca al volantí, jodrioles fregides i banys en un mar net i temperat, va resultar extraordinària.
L'excursió d'aquest any ens va portar des del port de Blanes fins a Llorell, ara al terme municipal de Tossa. Diferents cales, roques i urbanitzacions se succeeixen en una Costa Brava Sud que es resisteix a perdre el seu encant. També diferents camins de ronda. Pels que no tinguin la possibilitat de gaudir-ne des del mar, aquests camins permeten contemplar, de prop, la bellesa feréstega de molts indrets. El dilluns dia 12, gràcies al pont i al bon temps, el camí que passant per cala Banys condueix a la Torre de Sant Joan de Lloret, el que permet arribar més enllà de sa Caleta, el d'accés a cala Trons i els que envolten la platja de Llorell connectant-la amb Porto Pi, estava especialment freqüentat.
Ben diferent del que passa amb el camí de ronda que, des de la blanenca cala Bona, permet apropar-se a l'espectacular paratge de la Llapissada. Fa mesos que un temporal el va malmetre i segueix tancat per motius de seguretat. Amb les penúries actuals de les arques municipals, caldrà veure quan temps passa fins no es torni a obrir. Potser, fins que la vareta màgica d'un nou pla Zapatero (amb o sense pujada d'impostos) el toqui? Facin apostes.