Acasa, el dia de la Pilarica, la patrona d'Aragó, fèiem festa perquè era el sant de la meva àvia. Es deia Pilar i, per això, obviant altres qüestions i valoracions, cada any teníem celebració familiar
Aquests darrers temps, a Catalunya, s'accentua, cada cop més, la visualització del 12 d'octubre com una festa que té poc a veure amb els catalans. La utilització que se'n va fer durant la dictadura per unificar voluntats i diluir identitats hi té molt a veure. De moment, però, ni la Transició ni els anys de democràcia han canviat les coses i, sovint, amb rebuig o sense, el 12 d'octubre, quan està ben situat al calendari, ofereix a molts la possibilitat de gaudir d'unes últimes minivacances amb temperatura i temps estiuencs.
Des que l'àvia no hi és, les celebracions familiars s'han acabat. Per això gràcies a l'amable invitació d'uns amics, dilluns vaig poder gaudir d'una intensa jornada marinera. Una jornada que, entre estones de pesca al volantí, jodrioles fregides i banys en un mar net i temperat, va resultar extraordinària.
L'excursió d'aquest any ens va portar des del port de Blanes fins a Llorell, ara al terme municipal de Tossa. Diferents cales, roques i urbanitzacions se succeeixen en una Costa Brava Sud que es resisteix a perdre el seu encant. També diferents camins de ronda. Pels que no tinguin la possibilitat de gaudir-ne des del mar, aquests camins permeten contemplar, de prop, la bellesa feréstega de molts indrets. El dilluns dia 12, gràcies al pont i al bon temps, el camí que passant per cala Banys condueix a la Torre de Sant Joan de Lloret, el que permet arribar més enllà de sa Caleta, el d'accés a cala Trons i els que envolten la platja de Llorell connectant-la amb Porto Pi, estava especialment freqüentat.
Ben diferent del que passa amb el camí de ronda que, des de la blanenca cala Bona, permet apropar-se a l'espectacular paratge de la Llapissada. Fa mesos que un temporal el va malmetre i segueix tancat per motius de seguretat. Amb les penúries actuals de les arques municipals, caldrà veure quan temps passa fins no es torni a obrir. Potser, fins que la vareta màgica d'un nou pla Zapatero (amb o sense pujada d'impostos) el toqui? Facin apostes.
