Experts gironins ideen un mètode que minimitza restes plaguicides a les pomes

LA TALLADA D'EMPORDÀ | R.R.B.
Des que els pomers floreixen a l'abril fins que les pomes s'acaben de recollir al setembre, passa un temps en què aquestes fruites estan exposades a patir una sèrie de plagues i malalties que es transmeten a través de l'aire. I hi ha alguns productes plaguicides que serveixen per evitar-ho. Productes que, malgrat les mesures sanitàries que es prenen, poden deixar un rastre minúscul a les pomes, sense efectes per a la salut, però que es vol tendir a eliminar. Amb aquest objectiu, experts gironins de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la UdG i del servei de sanitat vegetal del Departament d'Agricultura estan duent a terme un projecte conjunt amb els tècnics de les empreses i cooperatives productores de la demarcació. Sota el nom de POM.NET, el projecte es va iniciar el 2007 i aquesta temporada ja s'ha aplicat a 14 explotacions empordaneses, amb resultats que sembla que seran satisfactoris.
"Els productors han de dur al mercat una poma perfecta, i això en aquests moments vol dir que no només s'ha d'evitar que no tingui cap plaga ni malaltia, sinó també que s'han de minimitzar els residus de plaguicides, que es compten en centèsimes de part de milió, perquè el mercat cada vegada ho exigeix més", va explicar ahir Pere Vilardell, de l'IRTA Mas Badia, que al costat de Lluís Batllori, del servei de sanitat vegetal, va presentar en una jornada tècnica el projecte POM.NET.
Segons Vilardell, en l'actualitat, en l'àmbit europeu, el mercat exigeix, més enllà de les obligacions legals, "que no es detecti ni un residu, cosa que és molt complicada". "Precisament si a alguna cosa són sensibles les grans superfícies és a aquesta qüestió, i pel seu compte fan analítiques dels residus de plaguicides de les fruites", va explicar ahir l'expert.
Per satisfer aquesta exigència, el projecte POM.NET harmonitza diferents tècniques existents en un sol mètode que vol minimitzar al màxim la detecció de residus de plaguicides sense reduir la qualitat de la poma. "D'una banda usem tècniques informàtiques per preveure el risc de malalties, que això vol dir detectar-ne els agents contaminants a l'aire. De l'altra banda, fem servir sistemes de confusió sexual per despistar els insectes o per capturar-los. I si, malgrat tot, hem d'aplicar tractament a les pomes, ho fem molt temps abans de la collita amb productes molt ben seleccionats".
El mètode l'han provat aquesta temporada 14 explotacions de l'Alt i del Baix Empordà, i Vilardell explica que, encara que no hi ha resultats definitius, sembla que està funcionant. Que s'estengui o no, apunta el tècnic, depèn de la pressió que facin els mercats i de les decisions empresarials dels productors de poma.