Represàlies

VÍCTOR SANCHEZ Diu el senyor Mas que en aquest país hi ha represàlies polítiques, que aquest país funciona així. És a dir, parlant en clau empordanesa, que si algú afirma que el PSC o ICV de Figueres no haurien de donar suport a la cessió de terrenys públics per a la construcció d'un centre educatiu privat s'exposa a represàlies dels aparells polítics. És un exemple. L'afirmació del senyor Mas em sembla ridícula.
La represàlia i la impunitat són l'essència política del país. Aquest diumenge, el diputat Tardà parlava a la Vajol d'això precisament. Feia un discurs sobre el president Companys. Encara és culpable davant la llei militar d'aquest país, deia el diputat davant d'un auditori independentista. Això em mou d'entrada a dues reflexions: la primera, per què només els independentistes pugen allí dalt?
La segona, lligada a la primera, és que un país que permet una represàlia tan escandalosa és un país que es mereix els fets del Palau ( els últims fets del Palau.) Un país de coristes que es paguen l'entrepà i de mestres que no reben diners per fer funcionar els centres: el manteniment de les aules dels ordinadors.
Un país en què les coalicions de govern de Figueres i Roses s'expliquen perquè l'esquerra és, abans que res, populista, i en conseqüència no distingeix fronteres ni diferències fonamentals entre allò públic i allò privat: sigui en la Fundació Palau dels entrepans, sigui en les idees del senyor Terricabras referides al primer projecte de la LEC.
El neopopulisme és la trampa de la transició. Entre el poeta amic de Dalí i les pelis de l'Almodóvar hi ha una continuïtat evident que passa, a nivell vulgar, per les tertúlies del cor de les teles. Emperò són hegemònics i cal pactar-hi. També ?hegemònics en l'oposició social radical moguda pel ?senti?mentalisme, l'irracionalisme, l'ànima de la terra i altres conceptes presents en la poesia lorquiana.
És trist, però és així: en l'avinguda de l'estació o en la planificació educativa, en aquest país atramuntanat a penes hi ha esquerra. I de moment, una altra cosa, l'antipoliticisme de la Nebrera tampoc és la solució, ans el contrari, una part més del problema.