Cent municipis catalans faran una consulta independentista el pròxim 13 de desembre. Així ho ha comunicat la coordinadora sobre la independència en acabar aquest dissabte el consell plenari celebrat a Arenys de Munt (Maresme). La comarca on es faran més consultes sobiranistes, un total de 21, és Osona. Una xifra que representa gairebé una quarta part del total. La segona comarca amb més municipis adherits és el Pla de l'Estany, on se n'hi faran onze. Al Vallès Oriental se n'hi faran deu i al Maresme vuit. Agafant la xifra de municipis que té el país -946, segons l'Idescat- s'obté que un 10,57% del total votaran per la independència de Catalunya d'aquí més o menys un mes i mig.
Se celebraran referèndums a 24 de les 41 comarques que té Catalunya, més de la meitat. A la que se n'hi faran més és a Osona. Concretament a Santa Eugènia de Berga, Taradell, El Brull, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç Torelló, Alpens, Vic, Sant Quirze Besora, Santa Maria Besora, Montesquiu, Sora, Vidrà, l'Esquirol, Roda de Ter, Tona, Santa Eulàlia de Riuprimer, Prats de Lluçanès, Lluçà, Olost, Manlleu i Perafita.
Al Pla de l'Estany, onze municipis faran consulta. Són Banyoles, Porqueres, Palol de Revardit, Serinyà, Sant Miquel de Campmajor, Camós, Cornellà de Terri, Esponellà, Crespià, Vilademuls i Fontcoberta.
Al Vallès Oriental es farà consulta sobiranista a deu municipis: Sant Pere de Vilamajor, Sant Celoni, Les Franqueses del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Llinars del Vallès, Cardedeu, Tagamanent, Santa Eulàlia de Ronçana, Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera.
Al Maresme es farà consulta popular a Canet, Arenys de Mar, Masnou, Sant Pol de Mar, Argentona, Tiana i Vilassar de Dalt.
Al Bages se celebrarà a Sallent, Monistrol de Montserrat, Callús, Navàs i Castellbell i el Vilar.
Al Vallès Occidental es farà consulta a Sant Cugat del Vallès, Castellbisbal, Gallifa i Sentmenat.
A l'Urgell es farà consulta a Tàrrega, a Castellserà, a Bellpuig i a Agramunt.
A les Garrigues podran votar els veïns de les Borges Blanques, d'Arbeca, de Juneda i de Fulleda.
Pel que fa a la Garrotxa faran consulta Besalú, Argelaguer, Maià de Montcal i Ridaura.
A la Selva es farà consulta popular a Santa Coloma de Farners, Arbúcies, Sils i Caldes de Malavella.
Al Solsonès es farà a Solsona i a Clariana de Cardener.
Al Berguedà, a Berga i a Puig-Reig.
Al Pla d'Urgell a Linyola, el Palau d'Anglesola i a Ivars d'Urgell.
Al Segrià a Alcarràs i a Corbins.
A la Noguera, a Ponts. Al Baix Empordà a Torroella de Montgrí i a Jafre.
Al Gironès, a Cassà de la Selva i a Celrà.
A l'Alt Empordà, a la Jonquera, a Roses i a Palau Santa Eulàlia.
Al Baix Camp, a Montbrió del Campi i Almoster.
A la Conca de Barberà, a les Piles.
Al Tarragonès, a Constantí.
A l'Alt Penedès, a Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d'Anoia.
Al Baix Penedès, a l'Arboç i al Garraf, a Vilanova i la Geltrú.
Referèndum vinculant a tot Catalunya
La coordinadora de la consulta sobre la independència espera poder celebrar a l'abril o al maig del 2010 una consulta sobre la independència a tot Catalunya. Així ho ha explicat un dels seus portaveus Josep Manel Ximenis, qui ha recordat que 'les consultes en aquest país són totes consultives i no n'hi ha cap que sigui vinculant i aquestes tampoc ho poden ser, excepte les organitzades per entitats privades i associacions', ha indicat. El també membre de la coordinadora i parlamentari d'ERC, Uriel Bertran, ha anat més enllà i ha declarat que 'quan aquest procés avanci s'haurà d'apel·lar a la comunitat internacional perquè reconegui un referèndum vinculant d'independència política'.
A partir de les quatre de la tarda s'ha reunit a l'Ajuntament d'Arenys de Munt el Consell Plenari de la coordinadora de la consulta sobre la independència. En aquesta s'ha destacat que 100 municipis portaran a terme la consulta d'independència el 13 de desembre.
Ximenis ha fet aquest dissabte una valoració positiva de l'acte i ha assegurat que és 'una demostració d'unitat'. Acte seguit, ha admès que 'hi havia la proposta de crear una Permanent Nacional que era un òrgan reduït, però s'ha demanat la supressió del punt entenent que les decisions importants ja s'han pres i es celebrarà una reunió cada mes'.
En aquest context, ha dit que el futur 'és esperançador'. 'El primer objectiu era poder votar 100.000 persones de la nació catalana en consulta i ara podem dir que podran exercir el dret de vot 1.500.000 ciutadans'. 'Estem desbordats i si es pot portar a terme en condicions no tenim que descartar intentar que a l'abril o al maig fer una consulta a tot Catalunya', ha afegit.
El també membre de la coordinadora i parlamentari d'ERC, Uriel Bertran, ha destacat que l'independentisme ha passat de ser un discurs teòric a un concepte pràctic. 'El nivell de participació del 13 de desembre serà el determinant per demostrar que estem preparats per exercir el dret a l'autodeterminació', ha assenyalat. Bertran ha assegurat que en aquell moment 'hi haurà una responsabilitat social i política per convocar el referèndum vinculant d'independència política si el procés té una participació elevada'.
'Quan aquest procés avanci i es demostri que és un èxit', ha dit Bertran, 'és evident que haurem d'apel·lar a la comunitat internacional perquè reconegui un referèndum vinculant d'independència política'. 'L'Estat no en voldrà sentir a parlar, però l'important és que la comunitat internacional reconegui el referèndum vinculant d'independència política', ha assegurat.
140 entitats d'un total de 115 pobles
L'alcalde d'Arenys de Munt i un dels portaveus de la coordinadora de la consulta sobre la independència, Carles Móra, ha destacat que 'feia temps que no es veia un esdeveniment semblant'. 'Les entitats, associacions i plataformes han passat molt per damunt de la dinàmica política', ha recalcat. 'Han vingut 140 entitats d'un total de 115 pobles i esdevé un èxit rotund. Estem contents perquè la última forma de tirar endavant el país és a través d'aquesta participació de la ciutadania', ha dit.
En aquest sentit, Móra ha apuntat que 'el moviment social fa que tothom es posi les piles i s'estigui treballant de valent i s'impliqui i defineixi un programa de futur'. 'Les plataformes tenen una actitud de transparència i cohesió que feia temps que no es donava en el país'. En aquest context, ha afirmat que 'hi ha ganes i il·lusió per dir prou en no tenir en compte la veu de la gent'.
'Pensem que hi haurà un abans i un després de trobades amb les plataformes, les entitats i les associacions perquè es demostra que és el poder del poble que passa per davant de tothom'. 'Estem recuperant l'esperit de l'Assemblea de Catalunya, que no negava la independència i estem fent honor a aquesta Assemblea que va mantenir el sentit de unitat', ha recalcat. 'La unitat ens farà avançar i independents', ha afegit.
Entre els objectius de fundacionals de la coordinadora per la consulta sobre la Independència, que s'han aprovat aquest dissabte, hi ha 'demostrar al poble català i a tots els pobles del món que la nostra nació està preparada per afrontar l'exercici del dret a l'autodeterminació i la independència política, malgrat els obstacles i impediments que posa l'estat espanyol'. 'Quan es consideri acomplert aquest primer objectiu', segueix, 'la Coordinadora impulsarà la convocatòria d'un referèndum nacional d'independència amb caràcter vinculant que haurà de ser promogut per la pròpia Coordinadora, la ciutadania i pels agents socials i polítics'. 'Si la independència fos proclamada de forma unilateral per part dels nostres representants polítics, el referèndum tindrà un caràcter ratificatori d'aquesta proclamació d´independència'.
'Tot aquest procés', continua en el tercer punt dels objectius, 'es fonamenta en l'autoorganització de la societat civil i en l'autoreconeixement del poble català com a nació i com a subjecte polític. Per això, les xarxes socials i ciutadanes que ara es constitueixen, o que es puguin constituir en el futur, seran la base sobre la qual s'ha d'apuntalar i defensar democràticament el procés d´independència de la nació catalana que ara comença'.
