La falta d´ofertes de les elèctriques davant la liberalització indigna els ajuntaments

GIRONA | LAURA FANALS La liberalització del mercat energètic ha comportat als ajuntaments més problemes dels que s'esperaven. La legislació estableix que els contractes que superen els 10 kW han d'entrar al mercat lliure a través d'una comercialitzadora, i si no ho fan, la penalització actual és d'un 5% trimestral, però pot arribar fins al 20% l'abril de l'any que ve. El problema és que, malgrat la liberalització del mercat, els consistoris es queixen que no estan rebent, per part de les operadores, ofertes que s'ajustin a les seves necessitats: o no n'arriben o no són assumibles per a les seves finances. Davant d'aquesta situació, el diputat gironí d'ERC al Congrés, Francesc Canet, presentarà una proposició no de llei demanant a l'Estat que intervingui per pal·liar la situació.

I és que tots els ajuntaments consultats per Diari de Girona coincideixen a assenyalar que cal fer-hi alguna cosa, perquè les finances locals es troben en una situació delicada, especialment en època de crisi, i aquesta situació només els perjudica. En alguns casos asseguren que no han percebut cap interès de les comercialitzadores per fer-los ofertes adaptades a les seves necessitats, de manera que encara no s'han decidit a entrar al lliure mercat i per tant paguen el sobrecost, mentre que d'altres sí que han procedit a la contractació però consideren que paguen més que abans. Per això, ja s'han alçat algunes veus a favor de fer un front comú, a través dels consells comarcals o la Diputació, per tal de negociar conjuntament i aconseguir un millor preu.

Aquesta mesura afecta només els contractes que superen els 10 kW, mentre que els consums situats per sota poden escollir entre entrar al mercat lliure o continuar a la tarifa d'últim recurs, on una comercialitzadora està obligada a donar-los subministrament sense ser penalitzats. Per això, Canet proposa que els serveis essencials dels ajuntaments (enllumenat públic, centres d'educació obligatòria, guarderies, residències i centres de gent gran, centres de serveis socials, albergs i serveis públics en general) estiguin considerats dins d'aquest últim grup. A més a més, sol·licita que el Govern actuï com a mediador davant de les operadores del sector instant-les a oferir unes millors condicions als consistoris, i que se suspengui sine die la penalització als ajuntaments que de moment no entrin al mercat lliure.