Recuperen dotze quilòmetres de camins a la Zona Volcànica de la Garrotxa

ACN/DDG La Diputació de Girona, 'La Caixa' i l'Ajuntament d'Olot han recuperat mediambientalment dotze quilòmetres de camins tradicionals dins el parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L'actuació ha format part d'un programa que ha permès donar feina a vint persones de la comarca en risc d'exclusió social. La iniciativa, batejada com el taller Verd d'Olot, ha durat tres anys. Durant aquest temps, l'equip de treballadors també ha retirat brossa i deixalles en un tram de deu quilòmetres del riu Fluvià, al seu pas per Olot, i ha plantat més de 2.000 arbres i arbusts de ribera.

A finals d'aquest mes de novembre, les vint persones que han participat al taller Verd d'Olot acabaran la seva tasca. El projecte, que haurà durat tres anys, ha permès donar feina a un grup d'exdrogodependents, que han portat a terme treballs de millora d'hàbitats naturals.

La iniciativa s'emmarca dins el conveni que van signar la Diputació de Girona i l'Obra Social 'La Caixa' per a la millora i conservació dels espais naturals i la integració social. Entre altres accions, durant aquests tres anys s'ha restablert la vegetació de ribera en un tram de deu quilòmetres del riu Fluvià al seu pas per Olot.

També s'han restaurat diversos boscos del parc natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i s'han recuperat dotze quilòmetres de camins tradicionals en aquest espai, que s'han adequat com a itineraris per a vianants. Entre aquests, cal destacar els d'accés als cràters de la Mosquera i la Garrinada.

A més, als volcans Montsacopa, Garrinada i Bisaroques s'han dut a terme neteges forestals –com al bosc de Tosca- s'han eliminat exemplars d'espècies invasores. D'altra banda, s'han recuperat camins d'ús públic com les escales d'accés al volcà Montsacopa o l'entorn de la font de la Salut.

Pel que fa als àmbits fluvials, els integrants del taller Verd d'Olot han plantat més de 2.000 peus –entre arbusts i arbres-, en especial de ribera. A més, també s'ha millorat aproximadament un quilòmetre de marges de riu mitjançant tècniques de bioenginyeria, per estabilitzar-los i evitar-ne l'erosió.