trompetes i tabals

VÍCTOR SÁNCHEZ Manolo Sacristan situa, en un bocí de la seva obra, una anècdota messiànica esdevinguda a l'Empordà. El cas és que durant la campanya del referèndum de l'OTAN, un membre del públic es posà dempeus al final d'un míting i reflexionà sobre el poder purificador del foc. Ben mirat, deia, entrar a la Santa Aliança Atlàntica li convindria, no tan sols al país, ans a la mateixa humanitat: qui ho sap? Dubtava la persona: una bona catàstrofe després de la qual sobrevisquin tan sols els qui s'hagin adaptat ens permetria una nova mutació, convenient per pujar un esglaó més en l'evolució... "ens permetria". Fixem-nos en el "ens" i no pas en el "els permetria".
Els militants que ens porten cap a la catàstrofe sempre es pensen o s'imaginen entre els qui sobreviuran, la resta sobra. Alguns, quan llegeixin això, diran que és una anècdota ben empordanesa, no pas perquè els descendents dels indiketes tinguin complex de raça superior, més aviat perquè tothom sap que són uns atramuntanats. D'altres, emperò, s'identificaran amb el personatge del míting, perquè Sepharad és ben plena de la tradició purificadora del foc. Tradició que roman. Ara, els partidaris del món perfecte aixequen el cap, un xic per tot arreu. Temptegen el terreny: uns demanen la neteja dels venedors de la manta del passeig marítim, d'altres comparen, en el cementiri de la carretera del Far, l'avortament amb el genocidi franquista, d'altres declaren la necessitat d'imposar ordre davant la comissaria dels Mossos de Roses on la mainada no passeja segura... se senten trompetes i tabals que es fan ressò de l'enfrontament ètnic ocorregut a Figueres ja fa dies. Molts demanen la neteja dels polítics, que ho destapi tot... en el poble del costat, en el de més amunt, perquè el nostre batlle ens ho va adobant tot a cadascú, ja que en cas contrari deixaríem de votar-lo... qui no hagi defraudat mai el fisc ni s'hagi saltat mai cap norma, que tiri la primera pedra! Però estiguem tranquils, de moment, sembla (són presumptes) que només parlarem de robatoris i d'estafes. Els incendiaris sembla que no ens podran portar cap a un megacrim com el dels anys trenta i quaranta... Genocidi incorrupte que és a la base de la corrupció que sembla que contemplem: el resultat de la darrera catàstrofe no ha estat pas l'esperat: com pot haver-hi justícia per a una martingala urbanística en el país (aquest) dels 30.000 nens raptats i alienats! L'edifici de l'enderroc de Palau (saverdera) és una ximpleria davant els 150.000 morts que ningú no sap on són enterrats. Com volíeu anar als actes del cementiri de Figueres del dia 1: on els deixaries les flors, els deixaries les paraules, els deixaries el romaní (nom de planta que, per cert, sembla que també vol dir gitano).