Els veïns declaren que la noia cremada va dir que l´havien ruixat amb benzina

GIRONA | MARC ROVIRA
Torn de paraula per als veïns de l'edifici Calonge ahir en la tercera sessió del judici per aclarir les circumstàncies de la mort de Sandra Soledad Vergara Roa, la noia que una nit de primers d'octubre de 2006 va caure encesa en flames al pati comunitari d'aquest bloc d'apartaments que és a tocar la carretera del cementiri de Calonge. Aquells qui des de feia mig any la veien compartir pis amb Miguel Sánchez Gámez, l'home que presumptament la va acabar matant, van acaparar ahir el protagonisme a la sala de vistes de l'Audiència de Girona en recordar les que acabarien sent les darreres paraules de la jove.
El relat d'aquests testimonis desmunta l'al·legat exculpatori que sosté la defensa, que per explicar les causes de l'explosió havia introduït al debat la possibilitat d'un intent de suïcidi per part de la víctima, ja que els veïns van posar de manifest que abans de quedar inconscient la noia els havia revelat que havia estat atacada per una altra persona, que l'havia ruixat amb benzina i, després, li havia calat foc.
El fiscal no té dubtes que en plena agonia (la noia moria a les poques hores) Sandra Soledad Vergara no tenia cap motiu per mentir sobre l'origen de les greus cremades que li van afectar un 97% del cos. Així les coses, qui era aquest algú és encara un dels interrogants que resten per resoldre ja que els testimonis van coincidir a recordar que Sandra Soledad es referia a una tercera persona (va haver-hi discrepàncies sobre si deia "m'ha cremat" o "m'han cremat") però en cap moment va donar cap nom per identificar el culpable.

Gasolina a la boca
Un crit i una explosió van posar els veïns en estat d'alerta la nit del 8 d'octubre del 2006. Una veïna que estava mirant la tele, un noi que jugava a cartes amb uns amics i una altra inquilina que acabava d'arribar a casa van coincidir a l'hora d'explicar que l'enrenou els va fer sortir al balcó i que la imatge que van veure era com a mínim impressionant.
Sandra Soledad Vergara deambulava pel jardí comunitari demanant auxili. Estava tan desfigurada pel foc que costava reconèixer-la. Els qui van acudir a socórrer-la recorden com se li anava apagant la veu però com, malgrat això, va tenir temps de posar-los de manifest que havia estat atacada. No va fer cap referència a un possible accident domèstic ni tampoc a cap intent d'autolesió. Sí que va referir que la persona que l'havia encès "se n'havia penedit i havia provat d'apagar-la".
Recordaven ahir els veïns que tot i estar completament cremada se l'entenia prou bé i que va refusar beure aigua perquè "tenia la boca plena de gasolina". No va preguntar en cap moment pel seu xicot. Ell, en canvi, estava també ferit uns metres més enllà i no parava de preguntar per ella.