El cos humà té una gran quantitat d'aigua, que s'ubica entre les cèl·lules i que entra i surt d'aquestes. En el cas, però, de les cèl·lules dels tumors, alguns estudis internacionals han indicat que l'aigua hi circula amb més dificultat perquè estan més juntes i n'hi ha més quantitat. A partir d'aquesta diferència entre teixits sans i tumorals, i aplicant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, experts gironins han aconseguit demostrar que una nova tècnica de ressonància magnètica que visualitza com es mou l'aigua per entre les cèl·lules és eficaç a l'hora de detectar si un tumor que apareix a la mama és en realitat un càncer de mama, per tant un tumor maligne, o bé és benigne. És la primera vegada a l'Estat que es fa un estudi d'aquest tipus, i per això els investigadors han estat premiats dues vegades en mig any. El treball obre noves portes a l'hora d'evitar tècniques invasives (que entren dins el cos) per al diagnòstic d'aquest i d'altres càncers.

L'estudi científic, encapçalat pels doctors Joaquim Barceló i Joan Carles Vilanova, s'ha dut a terme al Servei de Diagnòstic per la Imatge de l'Institut d'Asisstència Sanitària i de Ressonància Girona gràcies a una beca d'una societat espanyola de radiòlegs. Ha durat tres anys i hi han participat un centenar de dones gironines a qui s'havia detectat una tumoració a la mama. A totes elles se les ha sotmès a una ressonància magnètica que incorpora una tècnica addicional que permet fer seqüències de difusió, és a dir, detectar la facilitat amb què l'aigua es mou entre els teixits. La prova es fa en dos minuts i no s'ha d'introduir res al cos.

L'estudi ha permès confirmar que efectivament les lesions que tenen més alterada la difusió de l'aigua (on l'aigua es mou amb més dificultat per entre les cèl·lules) són tumors malignes, alhora que ha demostrat efectiva la ressonància magnètica amb seqüència de difusió per detectar-los.

"De moment, podem afirmar que la ressonància magnètica que permet fer seqüències de difusió és una tècnica addicional que pot ajudar davant del dubte de si un tumor és maligne o benigne", ha explicat el doctor Barceló. Així, avui en dia el seu ús seria indicat després de fer una mamografia i abans de fer una biòpsia, per assegurar-se, entre un pas i l'altre, que el tumor és maligne.

El doctor ha descartat de moment que aquesta ressonància magnètica pugui substituir cap de les altres dues tècniques diagnòstiques. A la mamografia, que és la que s'usa en els protocols de diagnòstic precoç a què es convoquen les dones periòdicament, no la pot substituir pel cost i perquè ja fa la feina que ha de fer, i la biòpsia de moment tampoc la pot suplir perquè aquesta última permet encara un diagnòstic més segur que la ressonància.

Amb tot, Barceló ha apuntat que l'estudi obre noves portes als diagnòstics no invasius, de manera que en un futur no immediat sí que aquesta ressonància magnètica podria haver d'evitar tallar i fer la biòpsia per detectar el càncer de mama.