FIGUERES | JOAQUIM BOHIGAS
acte inaugural de la commemoració dels cents anys del centre. El Teatre del Col·legi va acollir l'activitat d'inici del Centenari.En les primeres files, hi havia representants de la comunitat lassal·liana de Catalunya i les autoritats civils.A l'esquerra, la taula de les autoritats que van presidir l'acte i, a la dreta, els pregoners: d'esquerra a dreta, Jaume Bassa, Narcís Bardalet i Jaume Serra. Les autoritats, en un recorregut abans del pregó.
Totes les intervencions que es van realitzar, ahir al migdia, al Teatre del Col·legi La Salle Figueres (ple amb persones vinculades amb la institució educativa) van coincidir a resseguir l'eix passat, present i futur del centre contextualitzat en una ciutat, una comarca i un període temporal determinat, i van subratllar la importància de l'educació com a puntal d'una societat o comunitat de persones. És a dir, la implicació del col·legi no només a la ciutat de Figueres, sinó també a la comarca, amatent als canvis sociohistòrics que s'han anat succeint durant aquests 100 anys i que volen, essent un centre educatiu més de la ciutat (tal com va deixar clar el director, Salvador Balart), continuar oferint una formació de tipus integral. L'inici oficial del Centenari va servir per recordar noms i fets de germans -"Hermanos", amb accent de Figueres, deia l'alcalde Santi Vila- i professors, espais, celebracions... Sobretot, moltes anècdotes que van provocar, en diversos moments de l'acte, la complicitat dels nombrosos assistents a l'acte.
La presidenta del Consell Comarcal de l'Alt Empordà, Consol Cantenys, va realitzar la primera al·locució recordant que molts alumnes de La Salle provenen de la comarca i que, ara fa dècades, el fet que tingués internat va possibilitar que nens procedents de diferents municipis poguessin estudiar a Figueres. Una influència que, en alguns casos, anava més enllà de l'Alt Empordà. És el cas, tal com va explicar ell mateix, de Jaume Bassa, que, originari de Torroella de Montgrí, va restar intern en l'interval 1946-50. Josep Martí, germà visitador de La Salle Catalunya, va explicar alguns detalls de la sociohistòria del centre figuerenc. A tall d'exemple, que La Salle Figueres té l'origen en un centre de Besiers (França), que es va traslladar. O que els germans, sota la pressió de vocacions escasses, treballen juntament amb mestres i docents laics per continuar el projecte. En resum, "Figueres estima La Salle" i "La Salle estima Figueres".
Igual que els encarregats de llegir el pregó; l'alcalde, Santi Vila, va oferir un reguitzell d'anècdotes evocadores (fruit de "mil i una experiències") sobre el seu pas per l'edifici dels carrer dels Fossos. Com a alumne, però també com a professor de ciències socials, impulsor, juntament amb altres persones, del grup d'escoltes o participant de les tradicionals pujades a Montserrat, que apleguen alumnes lassal·lians de tot Catalunya. Vila, però, també va reivindicar els valors cristians, que són l'eix del projecte educatiu de La Salle, com a molt útils en la política. L'alcalde va dir que, en matèria educativa, ell tenia un deute amb els seus pares, però també amb el col·legi.
Institut religiós
Els Germans de les Escoles Cristianes és un institut religiós catòlic dedicat, bàsicament, a l'ensenyament, fundat pel capellà francès Jean-Baptiste de La Salle el 1864. De La Salle, patró dels educadors cristians, va destacar, entre d'altres, per introduir rellevants reformes en la pedagogia que s'estava aplicant, en aquells moments, a França i per adreçar la seva tasca educativa als més pobres, tot i que procedia d'una família de juristes. A la demarcació de Girona, hi ha centres educatius de La Salle a Cassà de la Selva, Girona, Figueres, Palamós i Santa Coloma de Farners.
