JOSEP MARIA BERNILS
Ahir es van iniciar els actes commemoratius del centenari de l'escola de La Salle, dels germans de les Escoles Cristianes, coneguda com "Els Fossos", i els quals duraran fins al 19 de juny amb una taula rodona al Teatre Municipal El Jardí.
El nom d'"Els Fossos" es refereix al sector urbà on es va edificar el complex que, aleshores, era un despoblat, al final del carrer, dit de Sant Ferriol.
Els germans de les Escoles Cristianes ja feia un temps que estaven a Figueres. El 1904 uns germans van venir per obrir un centre que compensés el que tenien a Besiers, a França, ja que volien suplir les noves disposicions franceses que suspenien les seves activitats en aquell país. Van llogar una masia en un terreny a Llers amb un ampli terreny del figuerenc Alfons Cusí, a qui l'arrendaren per deu anys. Inicialment hi anaren 50 pensionats de Besiers. Aquells germans també tenien unes residències a Fortianell, la Jonquera i Agullana. El 1907 van negociar la compra d'una casa a Figueres. Tot seguit van comprar la totalitat del terreny on es construiria el col·legi. El projecte de la compra era el de bastir-hi l'edifici d'un nou col·legi i mantenir el de Llers només com a noviciat i serveis socials. Inicialment, els germans s'hostatjaren en una casa de la Rambla. Van mantenir-se a Figueres fins a l'any 1924 en què va passar a Pontós.
A recer de la tramunana
El terreny d'Els Fossos estava batut per la tramuntana, i a poca distància hi passava la riera, que tot sovint creava inundacions. Per això es va projectar d'esquena a la riera i del vent, en forma d'"U" oberta per llevant i el pati encarat totalment cap al sud. Per omplir el pati al nivell de carrer de Sant Ferriol, van caldre moltes carretes de sorra. Tot seguit van començar a estudiar els plànols del nou edifici, redactats per dos "germans" i les obres van ser encarregades al mestre d'obres figuerenc Joan Gratacòs. El 28 d'abril del 1908 començaren. Un jornal de paleta costava 4 pessetes i el d'un manobre, 2,75. El 3 de maig del 1909 es parlà d'una despesa de 330.000 pessetes, de les primeres obres dos anys abans i de 15.457 l'any següent. Aquestes quantitats que pujaren 394.360 pessetes encara s'hagueren de pujar amb dues partides més de 18.394 i 21.500 pessetes. En total foren 434.254 pessetes. Els plànols del projecte estaven signats pel germà Yves, com a arquitecte. L'arquitecte municipal va quedar sorprès i va manifestar que mai hauria pensat que aquells germans en sabessin tant. Inicialment tenia una capacitat per a 40 i 50 alumnes, però veient la necessitat d'una ampliació proposaren l'adquisició de noves parcel·les.
El juny del 1909 es va celebrar un primer acte amb una assemblea de confraternitat entre els antics alumnes del pensionat de Besiers i els professors. El 21 d'agost la premsa publicava un comunicat de la direcció dient que a principis de curs les seccions que tenien a Llers es traslladarien al futur edifici i que s'admetrien els alumnes en règim de d'externs, mig pensionistes i pensionistes.
El 23 de gener del 1910 l'edifici fou visitat pel germà superior i en va quedar meravellat. La inauguració fou el primer de maig i va assistir-hi el bisbe de Girona, Dr. Pol, que el va beneir. El dia 5 d'octubre el col·legi va obrir les portes a la gent de Figueres. En la primera matrícula hi havia, a més dels francesos que s'hi havien desplaçat, 17 de figuerencs, un d'ells, Salvador Dalí, que hi restà 6 anys.
El col·legi va agafar tot seguit una gran anomenada i començaren a venir alumnes dels pobles de la comarca. El col·legi va passar per un enrenou amb motiu de la primera guerra europea, el 1914-1918 ja que alguns germans francesos s'hagueren d'incorporar a les lleves del seus país.
El 1924 va canviar el nom i el col·legi deixà de denominar-se Hispano Francés per dir-se de la Immaculada Concepció. El 1984 es va publicar la història del col·legi amb motiu dels seus setanta-cinc anys.
