tots espiats?

JORDI XUCLÀ pressupostos
Aquesta setmana els pressupostos de l'Administració central de l'Estat s'han discutit i votat a la comissió de Pressupostos. Per objectivar les dades: fa un parell de setmanes els socialistes van anunciar esmenes per valor d'una mica menys de 2 milions d'euros, "les millors possibles, les segures, les que es poden aconseguir de forma realista". Aquesta setmana CiU ha aconseguit finançament per a obres per Girona per un valor de 4 milions d'euros. El tripartit junt -PSC-ERC-ICV- n'ha introduït per valor de 2,6 milions. Les dades són eloqüents. Més espavilats? Més amatents a les inquietuds de les comarques gironines i més en contacte amb cadascun dels ministeris i cadascun del seus nivells de decisió. Hem volgut millorar el finançament de les obres de la N-II però després d'estar en contacte amb els responsables de Foment ens hem posat les mans al cap en veure el gran retard en els projectes. Un milió d'euros en el tram Maçanet de la Selva-Tordera hauria estat tirar els diners en un sac foradat. Les obres es licitaran d'aquí a un parell d'anys. Indignant retard en les obres de desdoblament de la N-II. Per molt menys en altres parts es tallen carreteres.

turquia a la unió europea
La comissió per afers de la Unió Europea ha rebut aquesta setmana la visita del comitè d'experts que ha elaborat un informe sobre l'ingrés de Turquia a la Unió Europea. El quadre d'experts és de primer nivell: Martti Ahtisaari (expresident finlandès i premi Nobel de la Pau de l'any passat), Emma Bonino (coneguda de fa anys), Marcelino Oreja i Michel Rochard (exprimer ministre francès socialista avui col·laborador de Sarkozy). L'informe du per títol: "Turquia, sortir de l'espiral perversa". Hi ha resistències per les dues parts. Els acords es fan per ser complerts i si l'Europa dels 25 va decidir obrir negociacions amb Turquia, aquestes s'han de realitzar. Avui només s'ha tancat favorablement un dels 32 capítols de la negociació. També és cert que en la societat turca s'instal·la el desànim i la frustració. Atansar Turquia a Europa és allunyar-la de l'islamisme de base radical. Convé. El debat no és Turquia sí o Turquia no a la UE sinó avaluar objectivament si compleixen amb els requisits per ser-ne socis. Però no es pot tancar la porta als nassos dels qui han estat oficialment convidats. Turquia va movent fitxes, Europa també ho hauria de fer. Aquesta és l'essència del pacte i l'acord.

dret a la intimitat
Jean-Pierre Raffarin, exprimer ministre francès, va pronunciar una de les frases més rodones pels temps que corren: "La seguretat és la primera de les llibertats". Una bona frase per a un discurs. Poc després dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 es van desenvolupar uns sistemes de seguretat que penetren de ple en l'esfera de la intimitat d'avui en dia: una intimitat que ja no és violada bàsicament amb la correspondència tradicional sinó amb la vulnerabilitat de la confidencialitat de les noves tecnologies: correus electrònics, SMS i converses telefòniques. Aquesta setmana ha saltat a les pàgines de la premsa un vel de dubte sobre el software de la màquina policial Sintel que permet interceptar i gravar converses telefòniques, SMS i correus electrònics. Sota l'imperi de la llei, aquesta interceptació només és possible sota ordre judicial. D'acord. Però coneixent la condició humana sabem que una ínfima minoria pot caure en la temptació d'un ús del sistema sense la tutela judicial. La protecció del dret a la intimitat és un tema preocupant i de primer ordre en els nostres temps. No em vull repenjar en cap de les declaracions partidistes que s'han escoltat aquesta setmana a Madrid. Em vull referir a les manifestacions que aquesta setmana ha fet Esther Mitjans, directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, que ha manifestat, obertament, que el sistema de funcionament de Sintel és inconstitucional, desproporcionat i viola la intimitat. Mitjans és una dona reconeguda en el món acadèmic català i gens sospitosa d'un partidisme propici al partit que ha denunciat aquesta vulneració de la intimitat, el partit conservador espanyol. El Partit Liberal Europeu ha convertit la defensa de la privacitat en un dels punts forts de la seva acció política. D'aquest tema, en sentirem a parlar en els propers mesos.

el taxista gravador
Artemi Rallo és el director de l'Agència espanyola de Protecció de Dades, professor de dret constitucional, valencià preocupat per la intimitat. Gràcies a ell ara comencen a fixar els cartells de color groc que ens avisen que estem en zona de videovigilància. És clar que s'anuncia genèricament que "aquesta és una zona de videovigilància". A les cambres de bany dels aeroports de Barcelona i Madrid, per exemple, hi ha càmeres de gravació. Em sembla que quasi ningú sap, quan apunta el rajolí, que està essent gravat per motius de seguretat. Abans de l'estiu vaig pujar en un taxi a Còrdova. A sobre del mirall retrovisor del conductor hi vaig veure quelcom que semblava una càmera. Li vaig preguntar si el que pensava era el que era. I sí, el taxista emocionat em va explicar que aquella era una càmera i que "les noies de centraleta ens estan veient en directe". No recuperat del meu astorament em va dir, a més, que hi havia sis micròfons repartits per dintre del taxi que ens estaven enregistrant la conversa. I, ufanós, em va dir que aquest sistema s'anava instal·lant en altres taxis de la ciutat i d'altres capitals.

una carta escrita a mà
Sóc soci dels Amics de l'Alta Garrotxa i un dels petits plaers és que rebo les seves periòdiques comunicacions per carta i amb l'adreça i el remitent escrits a mà. La secretària dels Amics de l'Alta Garrotxa, la Gemma Caubet, té la paciència d'escriure cada adreça a mà. I la curiositat és molt més gran que la que desperta un correu electrònic. Aquestes últimes setmanes he rebut atacs massius de correu brossa que són un calvari. Els afectats de l'estafa dels segells de Forum Filatético i Afinsa que volen que els pressupostos públics els paguin les seves pèrdues, els militants del partit d'UpyD que volen 50 diputats més al Congrés, el col·lectiu de suboficials de l'Exèrcit... milers de correus en pocs dies que es barregen amb els correus singulars. Al final, hom agafa una certa mania davant les causes més nobles expressades de forma desproporcionada i obsessiva. La saturació, la societat de les avaries. Gust per la comunicació com la d'abans. Una certa distància a la hiperconnectivitat malaltissa.