MIQUEL SPA
A les 10 i 6 minuts s'inicià la defensa de la proposició per part de Joan Pous. A l'hemicicle, amb 135 escons, hi havia amb prou feines 40 diputats. Mentre Pous, i després Planella, exposaven els seus arguments, hi havia en l'ambient un cert aire de passotisme. Aquella sensació escolar que ningú no està pel professor. Entraven i sortien diputats, parlaven, treballaven amb ordinadors portàtils... Al llarg de l'hora i mitja del debat, a la primera fila hi havia, com a màxim, un conseller del Govern. A estones era Joaquim Nadal, que té segona residència a la Cerdanya, a estones, Carme Capdevila i, a estones, ningú. A la mesa també hi havia dues cadires sense ocupar i el debat s'inicià sense el president, Ernest Benach, que entrava i sortia aliè, o no, al fet que per primera vegada en l'actual democràcia un Consell Comarcal presentava una proposició de llei. A dos quarts i mig de 12 Benach cridava a votació. Sonà un timbre i llavors semblà que començava la sessió de veritat. Entrà el Govern en ple, l'hemicicle s'agità. Benach esperà pacientment que tothom s'assegués. Els presidents de grup manaven el vot amb un gest. Els diputats obeïen, votaven i, cap a casa.