Decepció a la Cerdanya perquè el Parlament li nega un estatus específic

MIQUEL SPA | BARCELONA
Decepció ahir perquè el Parlament va refusar per 9 vots la proposició de llei que li va presentar el Consell Comarcal per obtenir un estatus específic. La comarca es va emportar un resultat que pot ser vist com una derrota dolça, perquè tots els grups de l'arc parlamentari van donar la raó al fons de la proposta: l'administració de la Cerdanya dividida en les províncies de Lleida, Girona i també Barcelona és un nyap. Els vots del tripartit -PSC, ERC i ICV- i el de Ciutadans (C's) van fer bona l'esmena a la totalitat presentada pels mateixos grups del Govern. Els diputats de CiU i PP van donar suport als cerdans, però no va servir de res.
El debat el va seguir una delegació de la comarca encapçalada pel president i el vicepresident del Consell, Esteve Maurell i Joan Pous, i l'alcalde de Puigcerdà, Joan Planella. També van ser-hi alcaldes de vuit municipis més, el grup de CiU de Puigcerdà i un representant de l'Institut d'Estudis Ceretans.
La defensa del text la va iniciar Joan Pous, que va situar la demanda en el context històric de divisions que ha patit la Cerdanya; l'última, la provincial del 1833, era la raó principal de la proposició de llei. Pous va demanar als diputats que es preguntessin per què el de la Cerdanya és el primer que porta una proposició de llei al Parlament, per què creuen que ho ha fet tres cops i per què ha estat per unanimitat de tots els partits cerdans. Pous va avisar-los que és perquè la comarca "ho necessita no només com a desgreuge històric, sinó per qüestions actuals que afecten la vida dels seus ciutadans". Pous va enumerar alguns entrebancs administratius i va recordar fins a deu entitats socials comarcals que actuen ignorant la línia provincial. Pous també va remarcar que la nova divisió territorial amb la vegueria de l'Alt Pirineu "consolidaria definitivament la partició de la Cerdanya". Joan Pous va acabar demanant "justícia" i negant l'argument que la llei cerdana seria antiestatutària.

Planella demana sentit comú
Joan Planella va rellevar Pous a l'estrada per evidenciar als diputats que, refusant el text presentant unànimement des de la Cerdanya, el Parlament estava fent el mateix que Espanya amb l'Estatut de Catalunya. En aquesta línia, Planella va lamentar que des de Barcelona es fa el "centralisme" que Catalunya denuncia de Madrid. L'alcalde de Puigcerdà va demanar als diputats que votessin seguint la seva "consciència" i no pas la "disciplina de partit". Planella va alertar que negar el debat a una llei demanada per un territori crea més desafecció política i va avisar els diputats que "tenen els polítics cerdans enfadats i desesperats". Planella va tancar la seva intervenció amb una advertència al centralisme barceloní: "fora d'aquí també hi ha vida intel·ligent, responsable i capaç de poder gestionar els assumptes públics".
La tesi de Pous i Planella va rebre el suport dels grups de CiU i el PP. Per part de CiU, Eudald Casadessús va acusar el tripartit de canviar el discurs en funció de l'auditori. Per la seva banda, Enric Millo, del PP, va lamentar el "cop de porta" del Parlament de Catalunya als representants de la Cerdanya.