Prescripció mèdica

JOSE LUIS TORRES Jo no sé si els hauré defraudat, benvolguts lectors, perquè, parafrasejant Kypling en el seu poema I seràs home, no hagi cercat tant odi com l'odi que segons qui em professa, i considerin que als brivalls se'ls ha d'aplicar sempre i sense demora l'escalpel per evitar que els seus tumors s'escampin i esdevinguin metàstasi, o bé han trobat adient que no estigui disposat a participar de nou en un circ periodístic i deixi passar que algú s'apassioni amb el personatge de "Speter" i vulgui lluir les seves excrescències físiques i intel·lectuals a la passarel·la de les vanitats.
El cas és que, des de fa un temps, pateixo d'una rinitis corcó (m'han dit que aplicat darrere un altre substantiu l'adjectiva donant-li el sentit de persistent i obstinat) que es tradueix en al·lèrgia amb les enfadoses conseqüències que, segurament, molts de vostès coneixeran: esternuts, llagrimeig, secrecions nasals... En fi, res de greu, però prou empipador sobretot si estàs assistint a una conferència, a un concert o, simplement, de visita. El meu metge de capçalera (un bon jan al qual jo li tinc tan plena confiança i és per a mi un home tan important a la meva vida que vaig recomanar a la Inés que l'inclogués al Diccionari, resultant òbviament que no perquè tothom té un metge de capçalera, i un alcalde, i un assessor fiscal, i abans un confessor, i... i això es convertiria en una never end story), el meu doc, deia, ha fet tots els possibles si no per curar, sí per apaivagar aquesta molèstia i m'ha receptat antihistamínics, cortisones, àcids acetilsalicílics, codeïnes, ibuprofens,... En fi, tota l'escala de preparats que la medicina química tradicional occidental preveu, però res! Així doncs que, com que els meus espasmes broncopulmonars no cessaven, el meu galè, amb una decisió professional que l'honora, em digué: "José Luis, la medicina clàssica no pot fer res contra aquesta afecció teva; et recomano que et sotmetis a un tractament d'homeopatia o d'acupuntura".
Així vaig fer-ho, i sembla que la medicina xinesa em funciona: les agulles aconsegueixen descarregar entre elles els potencials elèctrics negatius en què es tradueixen determinades experiències vitals i, quant a l'altra, perquè com ja podran haver apreciat, sóc normalment una mica excessiu i he fet ús de totes dues, no sé si vostès han anat alguna vegada a un homeòpata: doncs bé, et sotmeten a una radiografia per "dins" i per "fora" de la teva vida i miracles de tal manera que, si ets sincer del tot, no queda raconet físic ni sentimental sense explorar.
Què em va diagnosticar i prescriure aquest especialista? Doncs que el que em passava era que tenia una membrana pituïtària hipersensible a les olors i que, per tant, devia apartar-me de tot allò fètid, pestilent, repugnant, fastigós, pútid, fetorós, pudent, fangós. Ja sé que sóc i em tenen per rebel però, aaaaaaatxís!, encara que només sigui per una vegada, permetin-me seguir el tractament. Perquè és que si no, a més, com deia Unamuno, l'estupidesa humana acabarà produint-me mal d'estómac.