La manca de concreció de les lleis urbanístiques és una de les causes principals del desgavell urbanístic de la Costa Brava i de la resta del litoral de l'Estat. Aquesta és una de les conclusions que es van poder extreure ahir durant la jornada organitzada per la Universitat de Girona (UdG) sobre les qüestions jurídiques sobre l'ordenació del litoral amb motiu del centenari de la Costa Brava. No obstant això, els ponents que hi van participar van alertar que l'augment del nivell del mar pot portar noves expropiacions com a conseqüència de l'avançament de la línia que marca el domini públic maritim-terrestre del Ministeri de Medi Ambient, tal com ha passat a Empuriabrava.

De fet, si s'observa el litoral de les comarques de Girona, de nord a sud, és evident la diferència dels models de creixement urbanístic dels diferents municipis. En aquest sentit l'olotí Martí Bassols, i president de l'Associació espanyola de Dret Urbanístic, va exposar que la falta de concreció legislativa ha fet que cada ajuntament hagi apostat per un model propi: "No són els causants, però sí que els que han desenvolupat el territori urbanísticament i moltes vegades de forma inconnexa". La causa, en tot cas, va apuntar que se centrava en la manca de concreció jurídica de dues lleis bàsiques en l'ordenació del litoral: la llei del sòl 2008 i la llei de Costes de 1988. Respecte de la primera, Bassols va apuntar que en tot l'articulat "no fa ni una sola referència al litoral" excepte en "l'article 10.2, on només s'esmenta sòl rural o marítim". Una única referència que el catedràtic va reconèixer que l'"omplia de perplexitat". Respecte a la llei de Costes va indicar que parla "amb una impresició total" en un sentit jurídic de termes com"costes o litoral".

Cap a mig matí va arribar el torn del catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Madrid i redactor de la llei de costes Àngel Menéndez. Ell va ser qui va introduir en la jornada el polèmic debat entorn a les competències sobre la marina d'Empuriabrava. Respecte a això, Menéndez, va dir categòricament que "els terrenys guanyats a la mar o dessecats són de domini públic per determinació legal. Si el mar entra a dins d'una marina seca això passa a ser de domini públic tant per causes naturals com artificials, tal com passa a Empuriabrava". I, tanmateix, va alertar que aquest cas no serà l'únic ja que preveu que amb el canvi climàtic "això serà més freqüent a partir d'ara". Finalment respecte a la llei de costes va dir que "a diferència de la llei d'aigües (1985), no preveu uns instruments de planificació propis, sinó que conté una sèrie de criteris i mesures de protecció de domini públic maritimoterrestre".