Fer just l´expedient dels que ja no hi són

GIRONA | ROSER REYNER
"El pare era metge i formava part d'un partit que es deia Acció Catalana Republicana. Quan va esclatar la guerra, i va veure aquell desordre, va deixar el càrrec que tenia com a conseller de Governació a Olot, i es va exiliar cap a França, com en Carles Rahola. Va estar cinc anys exiliat, i com que no el trobaven el van expulsar del Col·legi de Metges de Girona, que estava depurant els professionals en aquella època, o sigui, mirant què havien estat fent. Va tornar el 1945, després d'haver treballat un temps a l'hospital militar de Perpinyà. Quan va tornar ja faltava poc perquè el deixessin exercir altre cop, però era massa tard, perquè a França havia tingut un atac de feridura i va tornar malalt. Estava trist per tot plegat. En aquell moment jo ja estava acabant la carrera i mira, ja en tinc 90".
Han passat anys des de la Guerra Civil i els primers temps del franquisme, però encara hi ha moltes coses pendents i moltes veus que podrien escriure llibres. Com la del fill del desaparegut metge Ramon Moret, el doctor olotí Jordi Moret, que ahir va ser present a l'acte en què el Col·legi Oficial de Metges de Girona (COMG) premiava, com fa periòdicament, professionals vius, però a més, per primera vegada i "excepcionalment", feia marxa enrere respecte a unes decisions que es van prendre quan no hi havia democràcia.
Acabada la guerra, l'any 1939 es va crear una espècie de nou col·legi de metges gironí del qual formava part el governador civil. El primer que va fer aquesta mena d'institució va ser un registre dels professionals que hi havia al territori, als quals va començar a col·legiar provisionalment. Amb el pas dels mesos, les lleis franquistes es van anar desenvolupant i van acabar arribant també a l'entitat gironina. "El Tribunal de Responsabilitats Polítiques va dir al col·legi que s'havien de depurar tots els metges", explicava ahir el doctor Carreras, un dels membres del COMG que més ha estudiat la qüestió. És a dir, que de tots s'havia de saber quines accions havien fet i quines ideologies havien tingut.
Així va començar un procés en què cada metge, si se'l trobava, havia de respondre en una setmana de temps uns estrictes qüestionaris que eren declaracions jurades, i als quals es podia requerir afegir, des de Girona o des de la capital estatal, informes que elaboraven des de capellans fins a la Guàrdia Civil.
El resultat podia ser que no passés res, o que se sancionessin els metges que es cregués que no havien fet favor al franquisme amb les seves accions, idees o experiències. O també que s'expulsessin del col·legi els professionals que no contestessin el qüestionari i a qui no s'aconseguís localitzar, com és el cas del doctor Moret. "La sanció més greu és la d'un metge que treballava a la frontera a qui, sembla que per celebrar amb xampany la mort d'un general franquista, se'l va inhabilitar per sempre com a professional a Girona i per tenir càrrecs públics a tot l'Estat", explica Carreras. En total, 210 dels metges depurats van poder seguir exercint i 42 van ser sancionats, dels quals 19 van ser expulsats de la institució.
Tots ells, inclòs el que va rebre la sanció més greu -que va acabar marxant de la província-, van complir les seves sancions, i els arxius del col·legi revelen que una circular interna del 1946 establia la rehabilitació dels gironins. Però això s'ha vist rebuscant entre els papers.
Ahir, i després de les peticions dels familiars d'aquests doctors, el col·legi va anunciar oficialment que incorporarà a tots i cadascun dels expedients la revocació de les depuracions adoptades aquells anys. Llàstima que cap dels professionals que en van resultar perjudicats sigui viu per haver-ho vist i gaudit en primera persona.