Altres escoles centenàries de la ciutat de figueres

La capital altempordanesa ha tingut diversos centres educatius des de fa més de cent anys. Molts d'ells ja han desaparegut de la ciutat i d'altres, com el cas de la Salle, es mantenen i, des de la setmana passada, celebren els actes per commemorar els seus cent anys d'existència.

JOSEP MARIA BERNILS La passada setmana vam publicar una crònica sobre el centenari que s'està celebrant aquests dies a Figueres a l'Escola dels Germans de la Doctrina Cristiana, coneguda popularment com Els Fossos, per trobar-se emplaçat en un lloc on abans hi havia hagut un gran marge de fondals al costat de la via del ferrocarril, que passa pel seu costat. Un lector em demanava si era l'escola privada més antiga existent a la població i cal manifestar que no, que n'hi havia unes altres més anteriors, encara que inicialment totes elles eren dedicades només a noies. El més antic es tracta del col·legi conegut amb el nom de les Escolàpies, al qual hem de remuntar-nos en el 1829, quan Figueres encara era "vila".
Fins aquest temps a Figueres no hi havia cap altra escola ni religiosa ni privada. Únicament existia la de caràcter municipal de primeres lletres, que era una continuïtat de la que s'havia format el 1321. Aquesta, i els posteriors edificis que van fer-se servir per escola fins l'any 1933, quan es va inaugurar l'edifici propi especial pel col·legi, dit de Ramon Muntaner, estaven en edificis de pèssimes condicions pedagògiques i s'anava a locals de lloguer en lloguer.
En aquest any del 1933 es va inaugurar l'esmentat edifici que constava de dos grups, un per a nois i un altre per a noies. Fou un èxit d'assistència d'escolars. La seva permanència era única i no es va veure augmentada amb un altre col·legi públic fins el 1971 amb l'escola nacional anomenada Salvador Dalí, tot seguit amb el de Joaquim Cusí i les noves que s'han obert posteriorment, en diferents llocs de la població.
La notícia històrica més llunyana que es troba sobre l'ensenyament oficial és de l'esmentat any 1321, quan el rei Jaume II va escoltar el parer del seu fill Pere, que li va demanar que eximís del servei militar per tota la vida Jaume Margall, "veí i mestre de gramàtica de la vila de Figueres". El rei va acceptar-ho i aquesta concessió aporta el nom del primer figuerenc dedicat a l'ensenyament i a la importància que tenia ser "mestre de gramàtica" fins al punt que la protecció reial el deslliurava de les obligacions militars. És el primer mestre conegut. El nom de "gramàtica" era el nom pel qual es coneixia els estudis d'aquella època. És curiós el cas d'un mestre públic, l'any 1819, dit Josep Martínez, que tenia vuitanta-quatre anys i al qual l'Ajuntament el va jubilar amb el dret d'emprar la casa municipal on residia com a premi pels seixanta anys de dedicació al professorat.
Molts anys més tard van arribar les escoles privades. En el 1820 els Pares Escolapis van sol·licitar obrir una escola per a nois però no van arribar a cap acord amb l'Ajuntament, ja que aquest els exigia un mínim de cinc mestres, dels quals ells no disposaven.
La primera d'aquestes escoles fou l'esmentat col·legi de les Mares Escolàpies, obert el 1829, que tenia el primer emplaçat al carrer de la Muralla i posteriorment a l'esmentat carrer de Peralada, en el tram dit "de fora" ja que el nucli urbà només arribava fins l'encreuament amb el carrer Ample. Curiosament només era per a noies, un cas ?inèdit a la població.. Per darrere eren horts i eres públiques de batre el blat. Era una època en la qual s'iniciava una nova època en el país després de les ?guerres dels carlistes.
Posteriorment es van obrir els altres col·legis religiosos: els de les Germanes de la Divina Providència en el 1852, situat al carrer de Santa Llogaia, el de la Presentació o de "les franceses" el 1878, que estava al carrer de Caamaño i després al dels Fossos, de les Missioneres del Cor de Maria el 1879 al carrer de La Jonquera, de les religioses Terciàries Sant Antoni en el 1886 al carrer de Col·legi i de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül el 1897, al carrer de l'estació després dit de Pompeu Fabra. Tots eren per a noies i només hi havia el dels Fossos per a nois.
Quan en el 1829 es va obrir el col·legi de la Congregació de les Escoles Pies de les Mares Escolàpies, les monges només ensenyaven a brodar i fer puntes. Era una època difícil per la vila de Figueres que havia sortit dels anys de la guerra de la Independència però que amb la construcció del castell de Sant Ferran havia experimentat un notable creixement urbà i demogràfic. Havia passat dels 1.872 habitants que tenia a l'any 1.725 als 7.252 en el 1830. Entre les millores urbanes que s'havien format a la població hi havia la Rambla, que fou el nou centre urbà de la vila.
Aquest col·legi de les Escolàpies era conegut com el de Paula Montal, que era filla de la vila d'Arenys de Mar, i es dedicava a l'ensenyament religiós. Un dia un figuerenc li va manifestar la conveniència que hi havia a Figueres d'obrir un col·legi religiós per a l'educació humana i cristiana de la infància i joventut femenina. Va venir a Figueres amb dues companyes i va obrir un col·legi al carrer de la Muralla, en una casa de dos pisos al lloc on avui hi ha el Casino Menestral, encara que es comunicava pel carrer de darrere, el dit dels Tints. Tot seguit passaren al carrer de Pals, després al de les Germanes Massanet i finalment al de Peralada.
Hi ha un posterior curiós informe del ministeri de Gràcia i Justícia i de l'Ajuntament de Figueres en el qual s'informa que aquestes religioses havien observat una estupenda conducta, donant els millors exemples de bona educació i de religiositat, sense dedicar-se a altres objectius. En el padró municipal del 1856 hi figuren inscrites a la comunitat 16 religioses.
Després de l'edifici destinat a escola, el primer de gener del 1885 posaren la primera pedra a la capella de l'església, la qual fou inaugurada el 24 de març ja que aleshores era ja un vial molt concorregut per haver-se convertit en el pas oficial de la carretera de Vilabertran i Peralada. Era un carrer on vivien nombrosos obrers: artesans, blanquers, argenters, corders, esparters, adobers, calderes, carreters, semolers, botiguers, etc. Curiosament el carrer de Peralada començava el seu eixample, com un del vials més amples de la població, en aquesta zona de davant del col·legi.
Amb la Guerra Civil espanyola, en el 1936 i fins el 1939, el col·legi va quedar comissat per la Generalitat i les germanes religioses hagueren de marxar. El 27 de juliol d'aquell 1936 la Generalitat de Catalunya va organitzar l'ensenyament en la nomenada Escola Nova Unificada i va facilitar que el col·legi de les Escolàpies formés part del nou organisme docent amb mestres civils i amb el nom de Francesc Macià. El col·legi tenia 7 seccions o classes.
Amb l'avinentesa de la beatificació de Paula Montal, en el 1933, l'Ajuntament de Figueres va acordar posar el nom de la beata Paula Montal al carrer situat a la part de tramuntana del col·legi, que fins llavors era un carreró sense sortida i que després es va connectar amb el de la Caserna.
Aquest seria, doncs, el primer col·legi privat de caràcter religiós que hi hagué a la població de Figueres i que es manté en plena activitat.