CADAQUÉS | C.VILÀ/G.TUBERT
L'Alt Empordà és la comarca gironina amb més persones residents a l'estranger, tot i que no és la més poblada. La segueix el Gironès, el Baix Empordà, la Selva i amb molt menor grau la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany, segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Els ciutadans gironins que decideixen marxar fora ho fan principalment a França, tot i que la xifra també és elevada en altres països com Suïssa, Andorra o Alemanya. Pel que fa als motius que impulsen a marxar del país són diversos, des dels estudis com l'interès d'aprendre anglès, fins a la recerca d'un futur laboral millor o bé per motius personals.
"Fa 25 anys que vaig marxar a viure a Llemotges (França). Vaig conèixer al meu marit a Catalunya però ens vam traslladar a França perquè les seves condicions laborals eren millors que les meves", explica la Carme Planells, natural de Figueres. Aquest és un dels més de deu mil gironins que han optat per deixar la seva població per establir-se fora. La seva experiència fora del país la fa valorar quins són els avantatges que té. "A França els nens no han de pagar ni un llibre escolar fins als 14 anys, això és impensable a Espanya", explica la Carme. També valora molt positivament el servei sanitari d'aquest país, d'on diu que les prestacions són molt bones.
El Gironès és la comarca més poblada (175.148), sobretot per la presència de la capital, Girona. Després de l'Alt Empordà, amb 135.413 habitants, el territori amb més ciutadans a l'estranger, amb una xifra similar entre homes i dones. França és el destí majoritari, amb 457 persones, però altres com Alemanya (208), o l'Argentina (196) també són destins importants. Estats Units, Veneçuela, o Mèxic acullen més d'un centenar de persones.
La segueix en nombre de població, la Selva, que apareix en el quart lloc en residents a l'estranger. França continua com a principal destí, però hi apareix un flux important a Alemanya (204) un destí menys habitual a d'altres comarques. Suïssa o l'Argentina se situen per darrere. El Baix Empordà té 1.825 residents fora, el Gironès, 2.574, la Garrotxa 481 i el Pla de l'Estany 212, la xifra més baixa, tot i que s'ha de tenir en compte que és de les comarques menys poblades, darrere el Ripollès.
Pel que fa a l'Alt Empordà, la tercerca comarca més poblada de Girona (135.413) la xifra de residents a l'estranger es dispara quan es tracta de França amb 1.346 persones, probablement per la promixitat de moltes poblacions amb el país veí. La segona destinació a molta diferència (252) és Suïssa, l'Argentina (191) i Alemanya (170). En alguns punts, com la Jonquera, la distància és d'uns pocs quilòmetres.
Justament, només de la Jonquera hi ha 148 residents fora del país, i d'aquestes 120 ho fan a França. Figueres, la capital, té 847 empadronats fora del país, Roses la meitat, 406 persones, l'Escala 236 i Castelló, 168. En tots els casos continua sent França el principal destí. En 117 punts del món hi ha casals de catalans on mantenen les tradicions.
L'Eva Pedrol viu, des de fa gairebé un any, al Panamà. Les circumstàncies per les quals ella va marxar són diferents de les de la Carme però, tot i això, considera també que els avantatges de viure a l'estranger són molts. No és la primera vegada que marxa. També va viure un any a Bordeus (França). L'Eva és de Vilafranca del Penedès i va marxar al Panamà per una beca d'una agència de notícies. Diu que el fet de marxar fora "et fa obrir nous horitzons i descobrir cada dia un secret nou del país on vius". Considera que les condicions laborals a Espanya per als joves són "precàries". La Carme diu que mai es pot descartar tornar però que a França hi té la seva vida. L'Eva té clar que les experiències a fora "enriqueixen" i diu que podria tornar a marxar.
