GIRONA | E.PADILLA
L'
article 25.2 de la Constitució preveu que "les penes privatives de llibertat i les mesures de seguretat estaran orientades cap a la reeducació i la reinserció". L'actualitat inclou un antiexemple d'aquesta premisa en la persona de Miguel Rodríguez Nogales, Miguelín. Les hemeroteques recullen les seves primeres gestes com a lladre de cotxes ja el 1984. Fins enguany mateix la seva vida ha estat una successió de robatoris, atracaments, estades a centres de menors i presons de tot l'Estat. A l'octubre va sortir en llibertat, va robar dos cotxes a les poques hores i després d'una fugaç estada a la presó de Figueres ha reprès el mal camí. Miguelín té ara 40 anys i el passat ?diumenge va estar a punt de causar una tragèdia a Palamós quan fugia de la policia al volant d'un cotxe robat, conduint a tota velocitat i en direcció prohibida.
Fill del barri gironí de Germans Sàbat, l'advocat que el va defensar en els seus primers judicis penals, Carles Monguilod, el recorda com "un jove simpàtic però inadaptat socialment". Arrossegava una infància difícil marcada pels petits delictes i l'absentisme escolar. Si no va conèixer la droga al carrer ho va fer a la presó, considera el lletrat. Els joves de 17 anys es barrejaven amb els presos de 50, cosa que garantia l'adquisició d'hàbits dubtosos. I el tractament psicològic brillava per la seva absència.
Miguelín tenia fal·lera pels cotxes potents. Una vegada va demanar feina d'aprenent de mecànic a un garatge, no li van donar i al cap d'una estona els furtava un vehicle. Ningú sap si la seva història hauria estat diferent en el cas que hagués pogut canalitzar la seva passió per la via laboral. Li mancava preparació però, al cap i a la fi, li agradaven els reptes: va robar un autobús de la Sarfa a Platja d'Aro i va intentar endur-se un Renault 5 de ral·li del concessionari Santiago Juandó de Fornells de la Selva -el personal encara recorda l'episodi, però dubten si el cotxe pertanyia a un jove Carlos Sainz o bé a Genito Ortiz. Tanmateix, va fracassar perquè el personal no ?tenia les claus del bòlid. Monguilod recorda que, en aquell temps, ell tenia un Golf GTI. "Li vaig dir: ni te'l miris".
"És la demostració que la presó no rehabilita", explica la psicòloga Magdalena Camps. L'actual coordinadora de l'IAS va avaluar Miguelín el 1989 durant almenys tres visites en una de les moltes estades del noi a la presó de Girona. Davant el jutge va explicar que el jove es dolia a causa de la institucionalització: el seu comportament estava marcat per anys de reclusió i estigmatizació. Avui dia, a parer de Camps, "és un sociòpata i ?segur que pot reintegrar-se. I la ?manera de no fer-ho és tornar a delinquir i tornar a presó, a allò conegut. Interpreto que també té una profunda ferida narcisista, delinquir el fa ?sentir important", explica la psicòloga.
De lladre a atracador
Del robatori de cotxes va passar als atracaments a mà armada, sol o en companyia d'altres adolescents. El febrer de 1985 Miguelín va sopar, amb un altre amic, a un restaurant de Vall-llobrega. Tenia 15 anys i l'amic, 13. Van pagar i van sortir del local. Al cap de pocs minuts hi tornaven armats amb una escopeta. Van disparar tres vegades i van ferir lleus sis persones. Miguelín estava eufòric: poques hores abans havia intentat robar el ja esmentat cotxe de ral·li. Del restaurant van endur-se 30.000 pessetes i la mateixa nit la Guàrdia Civil detenia Miguelín, per enèsima vegada, quan sortia de la discoteca Kamel de Platja d'Aro. Val a dir que l'escopeta la va furtar de la casa del regidor de l'Ajuntament de Girona Emili Caula Quintanas.
Camps i el psiquiatra Joan Torres Curbet van concloure durant el seu peritatge que el jove no era, a més, ?gaire intel·ligent. Així ho demostrava el dos de febrer de 1985: la policia local va malfiar-se en veure un cotxe amb matrícula de Valladolid davant la casa de la seva mare. El noi era reclòs en un centre de menors d'aquella ciutat. No calia ser brillant per concloure que hi havia robat un cotxe per tornar a casa. Pocs dies després, es tornava a escapar d'un centre de Barcelona i atracava una farmàcia a Sant Julià de Ramis armat amb una navalla. Miguelín mostrava a més una estranya obsessió per delinquir reiteradament en el mateix indret, mania que ha persistit en el temps: en el darrer mes ha robat dues vegades al garatge Marquès de Sant Antoni de Calonge i ho ha intentat en una tercera ocasió.
Monguilod i Camps coincideixen que la història de Miguelín és la història d'un fracàs. A les dependències de justícia estan "farts de veure joves delinqüents que comencen amb estrebades i acaben amb atracaments", explica el lletrat. La psicòloga recorda que "cridava l'antenció l'enfocament que havien donat al seu cas: d'institució en institució". Tot plegat va servir de ben poc. Ara mateix, Miguelín campa lliure i torna a causar tants maldecaps als Mossos d'Esquadra com als anys 80 a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. Camps explica que el seu perfil és difícil de tractar perquè probablement no té consciència de tenir un problema. Mentre es demostra, una vegada més, que la suposada rehabilitació ha fallat, qui té un problema ara per ara amb Miguelín és la societat. Tal com diu Monguilod, el fracàs és de tots.
