llavors som còmplices

L'articulista reflexiona sobre la percepció que
els ciutadans tenen
sobre els professors i
sobre els polítics

VÍCTOR SÁNCHEZ Em diuen que s'ha publicat una enquesta en aquest diari, dins la qual entre els més ben valorats i valorades hi ha la gent que es dedica a la docència. Són dels únics que aproven. No quadra gens amb la valoració que té la professió de si mateixa, tot al contrari, una de les principals queixes que expressa el món educatiu és la manca de reconeixement que la societat li atorga.
El professorat és presoner d'una dinàmica negativa perversa que no sembla afectar els polítics. Aquests, si hem de creure l'enquesta, haurien de sortir amb armadura al carrer: més del 80% de la ciutadania considerava, abans que esclatessin les malversacions i tal, que hi ha corrupció al seu municipi.
La conclusió és ben clara: estem davant del conte de la tetera trencada que explica Slavoj Sijek en un dels seus llibres: "escolta tu, que m'has tornat la tetera trencada... i l'altre li contesta: no és pas veritat; a més, ja estava trencada quan me la vas deixar!!!". Tothom, individualment, ho sap, però ningú no fa res per evitar-ho.
Les explicacions que es donen del fet són absurdes, les solucions, també. Ara ja aixequen el cap els quixots que lluitaran contra els molins de Roses i Figueres.
El partit dels Ciutadans es vol implantar a les ciutats empordaneses per fer-hi net: no coneixen a fons l'obra escèptica de Josep Pla, no saben pas que allò que anomenen corrupció data de l'època del Baix Imperi quan es van fundar les villae que ara són Viles-Tal i Vila-Com.
Patriarcat mediterrani. Factors culturals. Usos i costums. Estructures socials i familiars que condicionen el sistema de relacions, és a dir, el repartiment de les voravies per posar-hi expositors i cadires, i dels bocins de platja per a guinguetes i patins de mar... xarxes d'informalitat ho anomenen els sociòlegs... Mori la llei de costes i el domini públic, crida la massa que m'ha de votar si vull ser alcalde! És a dir, el 80% que critica la corrupció d'ara, però, ja visitava el patriarca romà a la seva "vila" per exposar suggerències i queixes particulars... per un o altre motiu.
Com ara. Acabo de llegir aquesta frase no fa pas gaire. Un costumari escrit en la nostra geografia segle a segle, dècada a dècada.
Només cal passar pels nuclis dels nostres pobles per veure com en els pobles les cases envaeixen els carrers i els camins respecten determinats camps i vinyes. Conclusió: qui té padrins es bateja i la tetera ja estava trencada quan me la vas deixar.
Profes: Animeu-vos! Teniu el futur a la vostres mans. Us maltracten mentre pensen que us respecten, però molt i molt pitjor fou allò que patiren els vostres antecessors dels anys trenta. Nebrera, Ciutadans, Rosa Díez i els altres: aneu a poc a poc que si correu encara prendreu mal!