La població creixerà a Girona un 7,88 per cent fins el 2018

ACN/DDG La població de Catalunya baixarà de forma gairebé imperceptible en els propers deu anys i se situarà en 7.274.534 habitants, uns 15.758 menys, el -0,22%, dels que hi havia a 1 de gener d'aquest any, segons dades fetes públiques aquest dijous per l'Institut Nacional d'Estadística. Les dades, per contra, aporten que a Girona la població s'incrementarà en un 7,88% fins el 2018.

El creixement lleugerament negatiu (-0,22%) que preveu l'INE per tot Catalunya durant la propera dècada contrasta amb el creixement relatiu de la població en el període 2002-2008, que ha estat del 14,92%. Així, el creixement vegetatiu, tot i mantenir-se en valors positius en la propera dècada, va disminuint progressivament, de les 24.402 persones projectades pel 2009 fins les 7.273 previstes per al 2018.

La migració exterior tindrà una contribució al creixement demogràfic molt inferior al que s'havia registrat en anys anteriors. Així, la taxa bruta de migració exterior neta projectada se situa en valors negatius del -0,38 per al 2009 i arriba al punt més baix al 2010, amb el -0,43. A partir d'aquesta data, tot i mantenir-se en valors negatius, es va acostant a zero i l'any 2016 està projectat que se situï en el 0,01 i la projecció preveu que segueixi creixent, tot i que amb valors molt propers a zero.

Barcelona és l'única demarcació que no creix

La projecció de creixement poblacional de la demarcació de Barcelona per a la propera dècada és del -3,77%, l'única que no creix de Catalunya. Això vol dir que la població projectada per a l'1 de gener del 2019 seria de 5.143.881 persones, 201.722 persones menys que les que hi havia el primer de gener d'aquest 2009. Aquest decreixement de la població contrasta amb el creixement del 11,22% que s'ha registrat entre 2002 i 2008.

Girona, Lleida i Tarragona creixen, però només una tercera part

Les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona registren creixements que voregen una tercera part del valor que tenien entre 2002 i 2008. Així, la projecció de creixement de la demarcació de Girona és del 7,88% fins el 2018, per arribar a les 782.311 persones, cosa que representa 57.145 persones més que l'1 de gener del 2009. Aquest creixement és sensiblement inferior al que es va produir durant el període 2002-2008, que va ser del 28,26%.

La projecció de creixement de la demarcació de Lleida és del 6,14%, fins les 453.685 persones, cosa que representa 26.259 persones més que les registrades l'1 de gener del 2009. Aquest creixement és sensiblement inferior al que es va registrar entre 2002 i 2008, que va ser del 18,05%.

La projecció de creixement a la demarcació de Tarragona és del 12,95%, la més alta de Catalunya, per arribar a les 894.657 persones, 102.560 persones més que les registrades a primer de gener del 2009. Aquest creixement és força inferior al registrat entre 2002 i 2008, que va ser del 29,90%, el més elevat de Catalunya.

113.000 habitants més per any a l'estat espanyol

La projecció de població a curt termini elaborada per l'INE per al període 2009-2019 contempla una desacceleració de la taxa de creixement de la població d'Espanya, que es reduiria des del 1,2% anual registrat en 2008 fins al 0,3% en 2010. A partir d'aquest any i fins a 2018 la taxa s'estabilitzaria. Així, enfront d'un ritme anual de creixement mig de 695.000 habitants durant el període 2002-2008, d'acord a les hipòtesis plantejades en els 10 pròxims anys la població resident a Espanya experimentaria un increment mig anual entorn dels 113.000 habitants.

D'aquesta forma, i després d'uns anys d'elevat dinamisme demogràfic, Espanya tot just arribaria a els 47 milions d'habitants en 2019. Després d'haver registrat el màxim creixement vegetatiu de les dues últimes dècades el 2008, amb una diferència favorable de naixements sobre defuncions de 133.000 persones. Espanya experimentaria un descens fins a un excedent vegetatiu anual de 16.700 persones en l'horitzó de 2018, d'acord amb les previsions establertes en aquesta projecció.

Fins als 1,54 fills per dona el 2018

L'Índex Sintètic de Fecunditat (o nombre mig de fills per dona) mantindria el seu ritme de creixement, passant dels 1,46 en 2008 als 1,54 en 2018, degut en part a aquest efecte de la població estrangera que es ve observant en els últims anys. L'aportació de les dones immigrants, que tenen fills a edats més primerenques, explicaria
també que l'edat mitja a la maternitat s'estabilitzi entorn dels 31 anys.

No obstant això, el creixement esperat de la fecunditat de les dones residents a Espanya no seria suficient per a impedir el descens en el nombre absolut de naixements, com a conseqüència que les generacions de dones en edat fecunda seran cada vegada menys
nombroses. De fet, s'espera que a partir del present any tingui lloc una gradual reducció en el nombre anual de nascuts en la pròxima dècada.

Dos anys més d'esperança de vida pels homes i 1,6 anys més per les dones

L'esperança de vida al néixer s'incrementarà gairebé dos anys en els barons i 1,6 anys en les dones. Per la seva banda, el nombre de defuncions anuals creixerà moderadament en els pròxims anys, fins a situar-se entorn dels 427 mil en 2018.

Creixement migratori

La migració exterior constitueix el component més volàtil i incert de l'esdevenir demogràfic futur. En els últims anys ha estat el factor clau de l'augment poblacional de l'estat espanyol en representar entre el 75,6% i el 92,8% del creixement anual entre 2002 i 2008. No obstant això, i segons la projecció realitzada per l'INE, el flux immigratori es reduirà en els pròxims anys, passant del màxim històric de 958.000 immigrants anuals registrats el 2007 a 345.000 el 2012.

A partir de 2012, tenint en compte que la immigració és un fenomen que manté una forta inèrcia, la projecció fixa un horitzó de 400.000 immigrants el 2018, preveient una evolució estable del flux anual d'entrada de població procedent de l'estranger fins a aquest any. Amb això, tenint en compte de la importància adquirida pel fenomen de l'emigració exterior, se suposa que es produirà una estabilització de la migració exterior neta.

El saldo migratori projectat per al període 2009-2018 se situarà per sota dels 80.000 migrants nets en tots els anys.