Sitges amb restes de ceràmica i ossos

BESALÚ | XAVIER VALERI L'arqueòleg, Joan Frigola, ha explicat que la torre Llardera detalla un conjunt d'estrats més antics. Així sota els murs de la fortificació hi ha restes romanes, en tant que als costats hi ha sitges. Frigola ha apuntat que les sitges poden estar datades entre els segles X i XII. "Primer van servir per guardar gra i més tard van servir per abocar-hi materials de rebuig", segons Frigola. La circumstància ha permès trobar-hi restes de ceràmica i d'animals.
El material recuperat serà dipositat als magatzems de Janus SL, on serà rentat i siglat. Més tard els materials seran inventariats de més antic a més modern.
Frigola també ha explicat que les excavacions han deixat al descobert un tros de mur d'una amplada considerable que segurament és una part de la muralla medieval.
Pel que fa a la torre, Frigola ha explicat que ara només n'és visible una quarta part perquè va ser volada durant la retirada de les tropes franceses. Això no obstant, l'arqueòleg ha explicat que les excavacions poden permetre deixar al descobert les parts més baixes de l'edifici, cosa que deixarà a la vista tot el cercle de 8 metres. Els terrenys ocupats pels testimonis arqueològics estan separats per grans murs de pedra seca que servien per sostenir les feixes.
L'acció forma part d'un conveni pel qual la Diputació de Girona dota l'Ajuntament amb 20.000 euros anuals perquè pugui fer excavacions.