GIRONA | E.PADILLA
Sebastià Comas Baroy, Iñaki, el carceller que durant 492 dies va dur menjar a Maria Àngels Feliu durant el llarg segrest de la farmacèutica d'Olot, va sortir dimecres a la tarda en llibertat definitiva del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, on també hi ha presos en règim obert. Tal com explicava fa dies aquest diari, Comas Baroy s'ha beneficiat de les reduccions de condemna que preveia el Codi Penal abans de la revisió de 1995, ja que el rapte de la farmacèutica es va cometre el 1992 ?-precisament avui fa 17 anys. D'aquesta manera, Comas Baroy ha complert vuit anys i escaig d'una condemna de 17 que el 2003 va imposar-li l'Audiència de Girona. Tot i això, no es podrà acostar a Olot ni a la família Feliu en 10 anys, tal com va assenyalar en el seu moment el dictamen judicial.
Comas Baroy complia condemna en tercer grau des del maig de 2009, una mesura a la qual la Fiscalia de l'Audiència gironina es va oposar argumentant que l'home patia problemes d'addiccions i que el delicte que havia comès era d'una gravetat extrema. Però segons fonts del centre, la conducta de Comas Baroy ha estat totalment adaptada a les circumstàncies i, a més, en els darrers temps ha aconseguit feina de cambrer en el bar d'un amic -l'objectiu del règim penitenciari obert és precisament que els condemnats reprenguin contacte amb la vida laboral de cara a una reinserció social òptima. Després de totes les formalitats necessàries, Iñaki abandonava la tarda del 18 de novembre definitivament el centre penitenciari en companyia del seu advocat, Josep Casto.
Avui fa 17 anys del rapte
La casualitat ha volgut que l'alliberament definitiu de Comas Baroy gairebé coincideixi amb el dissetè aniversari del segrest de Maria Àngels Feliu, un captiveri que va durar 492 dies i que té el trist rècord de ser el segon més llarg de la història delictiva de l'Estat espanyol. Tal dia com avui de 1992 la dona, que en aquell moment tenia 35 anys, va caure en mans d'uns segrestadors que l'esperaven a l'aparcament de casa seva. A partir d'allà, el calvari. Els segrestadors la van recloure a un soterrani d'una casa de Sant Pere de Torelló (Osona) on no hi entrava llum i que tenia el sostre massa baix per posar-se dret.
Durant el judici es va provar que Iñaki, que era el nom pel qual Feliu coneixia Comas Baroy, havia estat el seu carceller. Aquest va assegurar davant el jutge que va ser ell mateix qui, mogut per la pietat i per la convicció que ja n'hi havia prou, va alliberar la farmacèutica el 17 de març de 1994 a una benzinera de Lliçà de Vall (Vallès Oriental). Segons va declarar, el principal acusat pel segrest, Ramon Ullastre, pretenia deixar-la morir "a les seves mans". Durant el judici, Iñaki va ser titllat com "el menys dolent" dels processats pel segrest de Maria Àngels Feliu. L'home va assegurar que la va mantenir amb els seus propis diners, i que en tot moment li va oferir ajut i companyia.
El segon alliberat del cas
Comas Baroy és el segon condemnat pel segrest de Feliu que surt en llibertat després de Josep Lluís Paz. Abans del judici va passar dos anys en presó preventiva, del 15 de març de 1999 al quatre de maig de 2001. Va tornar a ingressar a presó el 10 d'abril de 2003, quan se'l va condemnar a una pena de 17 anys. Mentrestant, encara romanen a presó el cervell del grup Ramon Ullastre i l'expolicia local d'Olot Antoni Guirado, condemnants tots dos a 22 anys de presó en qualitat d'autors intel·lectual i material del rapte, respectivament; i la dona d'Ullastre, ?Montserrat Teixidó, sobre la qual pesa una pena de 18 anys i que mai ha admès haver participat en l'afer.