ESPERANÇA PADILLA FIGUERES
Afora de la capella de l'asil Vilallonga, certa expectació uns minuts abans de les vuit del vespre, hora prevista per a la missa. A la porta, els horaris de les novenes a la Verge. A dins, un micromón. Cap a una setantena de persones, la majoria de certa edat però també algunes famílies amb fills petits, es van reunir ahir en aquesta capella de Figueres. El motiu: el 20-N, aniversari de la mort de Francisco Franco. Pel que ha pogut saber aquest diari, va ser l'única eucaristia de tot Girona en què ahir es van recordar, entre elogis i melangia de temps millors, les figures del dictador i de l'ideòleg i fundador del moviment de la Falange Espanyola, José Antonio Primo de Rivera.
"Concedeix als teus serfs la glòria eterna", va instar el capellà una, dues, tres i més vegades durant la missa en castellà. A Déu se li va demanar que "ens concedeixi l'esperit d'amor a la pàtria i l'amor a la no-violència, virtuts tan boniques de les quals ells ens en van donar lliçons", va exaltar una de les simpatitzants de l'associació 20-N, que organitza des del 1976 una missa en aquesta capella. Les males llengües diuen que és l'única capella on es presten a fer-ho.
Va ser la missa de les demandes imperioses. Que no es retirin els crucifixos a les escoles. Que no s'ataqui la família "des de tots els fronts: amb l'avortament, l'eutanàsia, el divorci ràpid, els anomenats matrimonis del mateix sexe i l'escola laica". Mesures, aquestes últimes, segons la lectora, preses per uns poders públics "pagans" que "malbaraten" amb aquestes mesures els diners de tots. Franco i Primo de Rivera, "cristians exemplars sobre els quals es s'aboquen insults i mentides", especialment sobre el segon, "la figura del qual hauria de ser rehabilitada com a defensor de l'espiritualitat i la unitat del territori", cavalcaren ahir per l'avinguda Vilallonga després de morts, com el Cid.
No es tracta de Falange Espanyola. "Tirem més cap al caudillo", va explicar un dels simpatitzants de l'associació. I sí que es va tractar, en tot cas, d'un heterodox exemple de llibertat d'expressió i de pensament en el si d'una comunitat que probablement se sent incompresa i decebuda d'una societat que, malgrat tot, els permet expressar el seu discurs emparant-se en un dret inexistent durant 36 anys.