any 1884. Quatre monges de la congregació de religioses de Sant Josep arribaven a Blanes per fer-se càrrec de l'antic hospital de pobres i malalts de Jesucrist fundat en temps dels comtes de Cabrera, el segle XV, i que acabaria anomenant-se hospital de Sant Jaume pel continu tragí de pelegrins que caminen en direcció a Santiago de Compostel·la. La institució i les germanes sobreviurien gràcies als donatius i els recursos municipals.
La necessitat obligà l'any 1913 a disposar d'un nou edifici que seria construït gràcies a la beneficència del capellà Jaume Arcelos, l'indiano Joan Burcet i l'escriptor Joaquim Ruyra, que cediren terrenys de la seva propietat per a l'obra. El deixeble de Gaudí i director de la Sagrada Família, Isidre Puig Boada, fou qui construí la capella del nou hospital.
Mentrestant, les monges compraren 70 cadires que instal·laren els diumenges al passeig marítim i que servien per cobrar uns cèntims als passejants que s'hi volien asseure. Un donatiu per a l'hospital que segueix acollint pobres i malalts. Però l'eufòria dels inicis del futbol féu que el 1922 les religioses es plantegessin organitzar un partit benèfic en veure que els diumenges la gent s'estimava més anar al camp de joc que a passejar. Tot i això, la colònia d'estiuejants que encapçalava la família Milà i Camps -propietària de l'edifici la Pedrera- encara col·labora amb la institució oferint la recaptació de les obres de teatre representades en societat. Fins i tot, un indiano va llegar a les religioses les seves cases de Cuba, el lloguer de les quals es repartia entre les comunitats de Sant Josep de Blanes i Lloret.
Sortosament, la persecució religiosa va passar de llarg a l'hospital quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, perquè l'administrador designat pel Comitè Local va sol·licitar respecte a la feina de les deu monges que hi havia i va prohibir que ningú interferís en la seva missió, com explica l'actual germana secretària provincial Rosa Masferre.
Acabada la postguerra, l'alcalde falangista de Blanes Rodobaldo Aldana decretà que l'hospital també fos asil, condició que s'ha mantingut invariable des de l'any 1954 fins a l'actualitat.
Des de la seva arribada a Blanes no hi ha hagut un període sense monges de Sant Josep a l'hospital de Sant Jaume i així seguirà fins que les vocacions ho permetin. De moment, a Espanya no hi ha postulants ni novícies, però 18 joves s'estan preparant a Sud-amèrica i Àfrica per vestir els hàbits i engrandir la comunitat mundial formada per 424 germanes, 130 de les quals són a les comarques gironines.
El tècnic de l'arxiu municipal de Blanes, Aitor Roger, explicarà avui al Centre Catòlic de Blanes els 125 anys d'història d'aquesta comunitat religiosa a la vila.
