GIRONA | LAURA FANALS
Dos estats, dues províncies, cinc ciutats on anar a fer gestions i tres més on es troben les delegacions territorials de la Generalitat. I tot aquest garbuix administratiu, concentrat en una única comarca: la Cerdanya, dividida entre França i Espanya, entre Girona i Lleida. "El ciutadà es torna boig per saber on ha d'anar a fer les gestions", lamenta el president del Consell Comarcal, el socialista Esteve Maurell.
I és que els cerdans s'han de desplaçar cap a la província de Lleida o la de Girona en funció del seu lloc de residència... o anar fins a Manresa i Barcelona, si es dóna el cas. Aquí van uns exemples: els residents a la Cerdanya gironina han d'anar a Ripoll si volen tractar d'una qüestió d'acolliment familiar o el Servei d'Ocupació, però s'han d'arribar fins a Olot per a l'Agència Tributària. En canvi, qüestions com Justícia, Cultura, Educació i Joventut, entre altres, es decideixen des de Girona, mentre que la direcció dels Bombers es troba a Manresa. A Barcelona, finalment, hi fan els tràmits de l'Agència Catalana de l'Aigua o l'Arxiu Comarcal.
A tot això se li suma el fet que ara s'han obert delegacions de la Generalitat a Talarn, Tremp i la Seu, de manera que els polítics han d'assistir a reunions a aquestes localitats, mentre que cap delegació s'ha ubicat a la Cerdanya. Tot i això, els cerdans critiquen que, sovint, les delegacions només porten més burocràcia: "Nosaltres enviem un paper al delegat territorial d'aquí i ells l'envien a Barcelona o a Lleida. Per fer això, ja el podríem enviar directament nosaltres", es queixa Maurell. El vicepresident del Consell, Joan Pous (CIU), diu que l'únic pas important el va fer Jordi Pujol, amb l'obertura de l'Oficina d'Atenció Ciutadana, però que és insuficient.
Per intentar posar fi a aquest enrenou, el Consell, amb l'acord de tots els partits de la comarca (CiU, PSC i ERC), va presentar una proposta de llei de règim especial al Parlament, per tal de tenir unes condicions similars a les de la Vall d'Aran: no formar part de cap unitat territorial que no sigui ella mateixa (és a dir, no entrar a la vegueria de l'Alt Pirineu) i tenir més poder de decisió. La proposta, però, no es va ni debatre, ja que va ser rebutjada per 71 vots en contra (PSC, ERC, ICV i C's) i 62 a favor (CiU i PP). Aquest resultat, sumat al fet que gairebé cap membre del govern va escoltar els seus arguments al Parlament, ha indignat els polítics cerdans, que se senten "incompresos" i "decebuts".
Mentrestant, pel tripartit, la resposta no admet matisos: ara s'està redactant la divisió en vegueries i per tant no es pot pensar en un estatus especial per a un territori. Només es comprometen, això sí, a intentar agilitzar alguns serveis.
