JORDI XUCLÀ
una de pirates
Alliberat el pesquer Alakrana després de 47 dies de segrest. Si durant aquest llarg mes i mig ha imperat el silenci i el suport al Govern, ara ha arribat l'hora del debat parlamentari i de l'assumpció de responsabilitats. Nervis a flor de pell en aquesta setmana de Ple al Congrés dels Diputats. La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, ha demanat comparèixer davant el Parlament per informar sobre l'actuació del Govern. Serà el moment d'un debat dur i, després, eventualment, de votar algun tipus de resolució. Aquest és el punt de vista que he traslladat com a portaveu a la Comissió de Defensa però el Partit Popular ha volgut ajustar comptes aquesta mateixa setmana, com si un regust de revenja i un record del cas Prestige els aboqués a una reacció a destemps. La importància dels temps en política! I de la forma! Aquest assumpte ens ocuparà les properes setmanes i de ben segur que se'n podran subratllar punts febles. En primer lloc, mai el Govern havia estat tant condescendent tàcitament en la pregunta clau de qui ha pagat el rescat, en segon lloc hi ha una infromació sobre un pagament a la família dels dos pirates empresonats a Madrid (una compensació!), en tercer lloc hi ha l'atac de l'exèrcit sense cap èxit ni la captura de cap pirata. Si un carterista actua en un carrer i hi ha un policia a prop, aquest policia té dret a cridar l'"alto" i, sinó, l'obligació de prendre desicions més contundents. Com pot ser que aquest Govern continuï amb la idea que no es pot disparar contra uns criminals en un acte de persecució? Hi ha una imatge que s'anirà repetint en els propers dies: la imatge de la ministra de Defensa, Carme Chacón, afirmant que sabia perfectament on eren els tres mariners "a terra ferma" i que sabia perfectament que estaven bé de salut. Ara sabem que mai hi ha hagut tres mariners a terra ferma. La ministra ha mentit perquè li han mentit a ella, i qui li ha mentit no és qualsevol: els serveis secrets espanyols. Quin nyap!
extremadura
Dimarts va arribar la reforma de l'Estatut d'Autonomia d'Extremadura al Ple del Congrés. Em va tocar fixar la posició del meu grup. Vint minuts d'intervenció des de la tribuna que em van servir per subratllar que allò que era apocalíptic en l'Estatut català ara és en tots els altres estatuts que han vingut: carta de drets i deures, competències exclusives, consell de justícia de la comunitat... Un cop més, el que García-Añoveros va definir com a "autonomismo por arrastre". Però l'Estatut d'Extremadura té una perla fantàstica, el seu article 71 que du per títol "Relacions amb Portugal", amb què Extremadura passa a formar part dels fòrums bilaterals Espanya-Portugal i de les cimeres bilaterals. Tot política exterior, exclusiva de l'Estat. No em sembla malament. He preguntat si haurien acceptat un Estatut de Catalunya o d'Aragó o de Navarra o del País Basc amb un epígraf titulat "Relacions amb França". El contingut dels recursos d'inconstitucionalitat contra l'Estatut es va desinflant amb els Estatuts de segona generació. I el Tribunal Constitucional, fet un gran embolic.
tots escoltats?
Nervis a flor de pell aquesta setmana en el debat parlamentari sobre el sistema d'intervenció telefònica, Sitel. Les escoltes només es poden fer per ordre judicial. Així ho ha confirmat el Tribunal Suprem. Però aquest Tribunal també ha dit que l'actuació del Govern en aquest camp s'ha de regular per una llei orgànica de protecció de drets fonamentals, entre els quals, el dret a la intimitat. I avui aquesta llei no existeix. Després hi ha hagut una picabaralla pujada de to entre el ministre de l'Interior i dos diputats de l'oposició als passadisos del Parlament. Nervis a flor de pell. Un tema que ha d'ocupar la nostra atenció.
un corder degollat
En el camí entre Giza i el Caire he vist un ramat de xais amuntegat en una vorera d'un gran carrer ple de circulació caòtica i de vianants en aquest conglomerat de divuit milions d'habitants. Al costat del ramat, a la vorera, un home degollava un corder allí, a peu de carrer, a sobre de la vorera. Regalimava la sang. La imatge m'ha quedat gravada. Postals de la vida quotidiana d'aquest bullici incomparable.
capote a la costa brava
He acabat el llibre de Màrius Carol L'home dels pijames de seda, que narra els tres estius de Truman Capote a Palamós i altres punts de la Costa Brava. És la novel·la guanyadora del premi Prudenci Bertrana d'enguany. Un llibre de bon llegir que entrellaça la vida trepidant de Capote en les nostres terres amb la investigació del cas que va servir de base per al llibre A sang freda. Colomer, de l'hotel Trias, va ser un home clau per a la vinculació de Capote amb la Costa Brava.
PResident d'europa
S'ha elegit nou president del Consell de la Unió Europea, nou president d'Europa. Tothom s'atraveix a parlar amb una certa lleugeresa de Van Rompuy. Temps al temps. El que no tenen sentit són les presidències semestrals de la UE ara que hi ha un president europeu. És dur dir això a un mes i una setmana que Zapatero esdevingui "president de torn" però en un termini no gaire llarg s'haurà de plantejar acabar amb les presidències rotatòries. Massa càrrecs. Tan obsessionats amb l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa, molts no havien caigut en aquest punt.
llei electoral
Ara es torna a parlar amb força de la reforma de la llei electoral. D'aquí a uns mesos presentarem una reforma de la llei electoral general que tindrà algunes sorpreses positives. Pel que fa a la llei catalana, és clar que seria molt bo elegir uns quants diputats per elecció directa, un per comarca i un per districte de Barcelona, per exemple, i la resta, en llista de partits. És l'anomenat model alemany. En sóc molt partidari. No sé si els partits que avui són bàsicament pur aparell -a Catalunya avui n'hi ha dos- en són sincerament partidaris.
