JOSEP M. BERNILS MACH
La tramuntana és el vent característic de l'Empordà i abans s'havia organitzat una processó per "anar a buscar la tramuntana" a la muntanya de Recasens, amb molts feligresos, tant de Figueres com dels pobles de la comarca. Era una tradició que es convertia en una de les principals festes anuals per on passava. L'organització ha estat descrita per diversos escriptors empordanesos. Es deia de la tramuntana que és el factor climatològic més característica d'aquesta zona i és un corrent d'aire que es dirigeix des d'un nucli d'altes pressions situat a l'Atlàntic vers un altre de baixes pressions en el Mediterrani. El corrent es bifurca, un ramal cap al delta del riu Ebre i l'altre, pel sud de França i a través del Llenguadoc, entra a l'Empordà.
La primera cita històrica la trobem en el general romà Marc Porci Cató, el segle II abans de Crist, quan diu que "allà el vent Cercius, quan hom parla, emplena la boca, fa caure un home armat i tomba una carreta carregada". Sobre Recasens hi ha una comunicació de l'any 859, quan s'explica que el rei Carles el Calb atorgà un precepte a la destacada família dels Oriol, on es parla del lloc de "Ricussin" o Recasens. El castell es va construir a mitjans del segle XI, quan depenia del comte d'Empúries-Rosselló. La importància sobre la comarca es va fer palesa en tots els anys següents i, a inicis del segle XVII (l'any 1612), va motivar que s'organitzés una processó per "anar-la" a buscar a la muntanya. Fou un acord de l'Ajuntament de Figueres per haver finalitzat una gran epidèmia de pesta que va durar deu anys i que va afligir el país, a causa d'unes importants inundacions dels rius Muga i Manol, que, segons expliquen els cronistes, havien deixat gran quantitat d'aigües embassades que havien creat aquelles epidèmies. Aleshores es va implorar a la Verge la benedicció de les collites agràries i la purificació dels Aiguamolls, que havien provocat aquells estralls.
El romiatge es feia l'últim diumenge de maig o el primer de juny i estava organitzat per la Confraria de la Puríssima Sang de Figueres. Sortia de la població i la missió del romiatge era implorar a la Verge la protecció de les collites i la purificació dels Aiguamolls, que consideraven que eren els que provocaven les epidèmies. Pocs abans de la processó els pabordes de la Confraria avisaven els protectors del dia de la celebració i un grup de joves, amb músics, recorrien els carrers, recollint donatius de pa i altres aliments. No s'admetien les dones en la processó al monestir.
Sortia de l'església de Sant Pere, de Figueres, encapçalada per un religiós amb la Creu de Crist i acompanyat de capellans, escolans, religiosos dels convents de Sant Francesc, dels Caputxins i dels regidors municipals. Pel camí passaven per diversos pobles, en els quals sortia la gent a rebre'ls, i alguns s'ajuntaven a la processó. Es caminava fins a Masarac, on esmorzaven. Continuava creuant els rius Torelló i Anyet. A Vilartolí es repartia un altre refresc i, abans d'arribar a la Jonquera, seguia un camí fins a Recasens. La imatge del Sant Crist i de la Verge dels Dolors seguia portada per torns. A la capella del Santuari hi havia una confessió, una missa, uns cants de goigs, la Salve i el Rosari. Al vespre s'encenia una foguera, que era visible des de Figueres, que la rebia amb un repic de campanes, i a molts pobles de la comarca, on els feligresos també hi concorrien. Es feien diversos actes religiosos fins al tercer dia, que retornaven.
Se suprimí el 1808
Es va suprimir l'any 1808 amb la Guerra de la Independència però va tornar vuit anys després, fins al 1868, en què fou de nou suprimida. Poc després es volia reprendre, però van topar amb la prohibició oficial i la romeria es va traslladar al Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Terrades. El castell va quedar abandonat en els segles XVII i XVIII, i fou un refugi molt acollit pels bandolers de la zona. Al segle XIX, la tranquil·litat del lloc va captivar el comte de Peralada, que va passar-hi els estius, un cop reparats els desperfectes. El comte va ordenar la reconstrucció del castell i la tasca va ser encomanada al mestre d'obres Alexandre Comalat, que era l'arquitecte municipal de l'Ajuntament de Figueres. Les obres van durar sis anys.
Durant la Guerra Civil, el castell va quedar totalment abandonat i va patir diverses expoliacions. El 1942, el duc de l'Infantado se'l va vendre i durant un període de la guerra europea (1939-1945) el castell servia de caserna als carrabiners per a la vigilància de la frontera francesa. Posteriorment, fou adquirit per una altra propietat i se'n van millorar les instal·lacions.
