L'autoria d'una signatura ha obligat a antics i actuals càrrecs de Caixa de Girona a desfilar pels Jutjats de Girona. L'acusat és l'actual president del Girona F.C i extreballador de l'entitat financera, Josep Gusó, a qui se l'acusa de falsa denúncia per querellar-se contra un excompany de Caixa Girona, Ricard Mués, amb qui, suposadament, havien signat un document on denunciaven que a l'entitat hi havia irregularitats. Gusó ho ha negat però una prova pericial demostra que la signatura era seva. Mués ha assegurat que Gusó ho va fer i ara es retracta per les pressions de l'entitat. Un total de set testimonis han desfilat pels Jutjats, la majoria ex alts càrrecs de Caixa Girona i actual directius.

Els testimonis de més pes que aquest matí havien de presenciar-se al Jutjat finalment no han vingut perquè la defensa de Gusó no els ha citat. Es tractava d'Arcadi Calzada, expresident de l'entitat (1996-2009), Aleix Gimbernat, director general de Caixa Girona durant vint anys (1988-2008) i Tomàs Sobrequés, exconseller general de Caixa Girona, rellevat en la darrera assemblea de l'entitat. No obstant això, durant el matí han desfilat pels Jutjats de Girona fins a set alts càrrecs –antics i actuals- de l'entitat per aportar el seu testimoni en el cas. Entre ells, també hi ha el president de la Diputació de Girona, Enric Vilert, que en el moment dels fets treballava a una altra entitat financera, Caixa Catalunya.

Els fets es remunten al 2002. La UGT havia fet arribar a la Fiscalia de Girona unes presumptes irregularitats en operacions de Caixa de Girona. És llavors quan Gusó, que treballava al departament d'Immobles, es posa en contacte, segons Mués, amb el sindicat amb la voluntat de denunciar també aquestes presumptes operacions irregulars.

És llavors quan les versions es contraposen. Per una banda, Mués assegura que Gusó i ell es van reunir al gener del 2002 a Caldes de Malavella (Selva) per signar un document on els dos denunciaven aquests pràctiques il·lícites de l'entitat. Segons ha relatat Mués, no es van trobar a Girona 'per por que algú els veiés junts' i Gusó va estampar la seva signatura en el document sobre el capó del seu cotxe. Seguidament, els dos se'n van anar fins a la fiscalia de Girona per exposar els fets. Aquesta carta, segons Mués, l'havia redactat ell mateix juntament amb un altre membre del sindicat, Josep Maria Niubó a Barcelona.

Ara bé, la versió de Gusó és molt diferent. Aquest nega haver-se trobat amb Mués enlloc i assegura que la primera vegada que va veure aquest document va ser al juny del 2003. 'Com que jo vaig veure que allò no ho havia signat jo vaig posar una querella', ha justificat Gusó. Davant el fet que les proves pericials de cal·ligrafia determinin que la signatura és del propi Gusó, el director del Girona F.C ha explicat que sovint deixava papers en blanc amb la seva signatura sobre la seva taula i que algú en podia haver fet un mal ús, és a dir, haver agafat algun d'aquests documents per a manipular-lo.

Els diferents testimonis de l'entitat que han passat per la sala preguntats per si aquesta és una pràctica habitual han desmentit que els treballadors acostumin a deixar papers en blanc signats per si es requereix la seva autorització per alguns procediment i ells no hi són presents.

El judici ha quedat vist per sentència. L'advocat de Gusó, Xavier Hors, n'ha demanat l'absolució mentre que l'acusació particular i el ministeri fiscal han mantingut els càrrecs de falsa denúncia contra Gusó. A més, l'acusació particular demana una indemnització de 120.000 euros pels perjudicis causats a Ricard Mués, que des de fa anys pren ansiolítics i antidepressius derivats de la tensió i la pressió que el cas li ha generat.