Girona vol que els pisos buits de l´Onyar puguin ser llogats

GIRONA | LAURA FANALS L'anunci de la rehabilitació de les famoses façanes de l'Onyar a la ciutat de Girona va deixar al descobert, ara fa unes setmanes, que aproximadament el 30% d'aquestes vivendes es troben buides. I això, en temps de crisi, l'administració no s'ho pot permetre. Per aquest motiu, el consistori s'ha proposat que la major part d'aquestes vivendes que donen al riu més emblemàtic de Girona acabin essent ocupades. Així doncs, ha suggerit als seus propietaris entrar a la xarxa de mediació, en la qual l'administració pública actua com a intermediari entre el propietari d'un immoble buit i el potencial llogater, de manera que l'administració dóna garanties al propietari que cobrarà el lloguer a temps. D'aquesta manera, l'amo del pis sol ser ?menys reticent a posar-lo al mercat de lloguer. Fins al moment, a les comarques gironines s'han posat en lloguer un total de 830 habitatges per aquesta via. En el cas concret de les cases de l'Onyar, en alguns casos serà una adhesió voluntària, però en d'altres (els pisos que necessiten una reforma més gran) serà obligatòria, ja que serà la condició sine qua non per accedir als ajuts de 6.000 euros per rehabilitar les vivendes.
Així ho va anunciar ahir la directora de l'Oficina Municipal d'Habitatge de Girona, Judit Espuche, que va participar a la taula rodona Per què no hi ha habitatge per a tothom?, organitzada per un col·lectiu integrat per diverses entitats gironines: Àkan, Càritas, Justícia i Pau, Pastoral ?Obrera, ACO, Professionals Cristians, Grup Social P. Santa Eugènia i el Consorci La Sopa. L'objectiu? Abordar el problema de l'habitatge des de diversos punts de vista per tal de buscar-hi solucions. El regidor d'habitatge d'Olot, Llorenç Planagumà, va explicar la seva iniciativa de "masoveries urbanes", que pretén que un propietari amb un pis per arreglar el "llogui" a una altra persona per 10 anys a canvi que l'altre li arrangi. D'aquesta manera, l'arrendament no es pagaria en diners sinó en "espècies" i, en ser de llarga durada, s'afavoriria la integració del llogater al barri. La directora general d'habitatge de la Generalitat, Carme Trilla, va indicar que el govern català també veu amb bons ulls aquesta iniciativa, igual que les cooperatives de cessions d'ús, en què els membres d'una cooperativa obtenen un pis però no se'l poden vendre, de manera que s'acaba amb l'especulació.
Trilla va exposar les mesures que s'estan impulsant des del Govern català per garantir que tothom pugui accedir a un habitatge. Una de les seves prioritats és augmentar la quantitat d'habitatges d'inclusió (és a dir, cedits a entitats o ajuntaments per tal que aquests hi acullin a qui més ho necessiti), així com crear una oficina per fer d'intermediaris entre les persones que tenen una hipoteca que no poden pagar i les entitats financeres. Pel que fa als pisos de protecció oficial que estan buits a Catalunya (i que va xifrar en 1.500), va reconèixer que en alguns casos sí que s'ha actuat amb lentitud i es va comprometre a intentar agilitzar els processos, però va recordar que n'hi ha 200 que s'han de mantenir buits per a possibles emergències socials.
Finalment, Ada Colau, de l'Observatori per als drets econòmics, socials i culturals, va criticar que el Govern espanyol estigui impulsant el "desnonament exprés" en una època en què la gent necessita habitatge més que mai, així com que es continuï prioritzant la compra de vivendes malgrat que moltes famílies s'han trobat ara que no poden pagar la hipoteca a causa dels "abusos" dels "poders privats".