Recomanen protegir més de 221 espais d´interès natural

ACN/DDG La Diputació de Girona l'Associació de Naturalistes de Girona han elaborat un catàleg que inclou 221 espais d'interès natural de les comarques gironines que encara no estan protegits però que pel seu valor sí que haurien d'estar-ne. L'objectiu d'aquest treball és que els ajuntaments tinguin els tinguin en compte a l'hora de planejar el seu creixement urbanístic ja sigui perquè són connectors biològics, perquè són zones de transició entre natura i nucli urbà, perquè tenen valors naturals i físics o bé perquè posseeixen potencial natural com a espai per restaurar. En total es proposa protegir 2601.193 hectàrees i la requalificació de sòl urbanitzable.

Amb aquest catàleg, que porta per nom 'catàleg d'espais natural de les comarques gironines', finalitza el treball d'identificar a les comarques gironines tots aquells espais d'un alt valor natural i paisatgístic que sí bé no tenen cap protecció específica sí que són susceptibles de tenir-ne que va començar l'any 2005 amb la Costa Brava i que a l'any següent es va ampliar amb les zones d'interior, sobretot aquelles que resultaven afectades pel corredor d'infraestructures de l'A2, l'AP-7 i el TGV . Segons ha indicat el coordinador del catàleg, Albert Albertí, és 'la matriu territorial mínima perquè el territori funcioni ecològicament i a partir d'ara la feina és dels ajuntaments perquè quan redactin els seus planejaments de creixement urbanítica otorgui a aquests espai unes condiciones urbanístiques adequades i en funció als seus valors'. Albertí ha recordat que el pla territorial de les comarques gironines ja tenia en compte alguns d'aquests espais i alguns estaven protegits preventivament, però deixava de banda les mesures específiques de protecció. 'Nosaltres pretenem omplir aquest buit', ha dit.

El catàleg,- que es difondrà com a CD-ROM interactiu- inclou 221 espais, que suposen 260.193 hectàrees de les 590.213 que conformen les comarques gironines, com ara el parc agrari del Baix Empordà; la Garrotxa d'Empordà, els Aspres de l'Orlina a l'Alt Empordà, els turons de Miànigues al Pla de l'Estany, la muntanya de Sant Grau i el serrat de la Malesa al Gironès, la Creu de la Riera-Bosc de Can Carbó-Marata a la Selva, les planes al·luvials i els prats del Ripollès o el pla de les Forques a la Cerdanya.

Primers resultats

Segons ha explicat el diputat de Medi Ambient i Territori, Josep Maria Rufí, el catàleg posa de manifest la necessitat d'una 'major cobertura en la cobertura dels espais naturals i paisatgístic i de garantir el funcionament com a sòl rústic de determinats espais connectors entre unitats naturals'. El catàleg també assenyala aquells espais d'interès natural que contenen, dins els seus límits, parcel·les de sòl urbanitzable i en recomana la requalificació per tal de protegir-les. 'Alguns ajuntaments atenen a aquestes recomanacions', ha indicat Albert Albertí. I ha posat alguns exemples de requalificació al litoral gironí, com ara la Rovina de Castelló d'Empúries, el paratge de Vilanera de l'Escala o el litoral de Portbou, que estaven qualificats com a sòl urbanitzable i es van requalificar i protegir en el Pla Director del Sistema Costaner; els estanys de l'Albera i el paratge costaner de Pinya de Rosa, que s'han afegit a la Xarxa Natura 2000, també el darrer espai lliure que resta entre es Gavarres i les Guilleries, que ara està qualificat com a espai connector prioritari en el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Girona o el pla de Vidreres, que ha quedat protegit en el Pla Parcial Territorial de les comarques gironines.