però d´altra banda

VÍCTOR SÁNCHEZ Fa anys que m'ho estic pensant: una tarda d'aquestes aniràs a la tertúlia i els diràs: mireu, la conferència que va organitzar la Iaeden el desembre del 2005, per commemorar el seu anniversari, m'ha fet rumiar molt i molt. Em referixo a la que van fer a la biblioteca de Figueres, on un savi ens va deixar ben il·lustrats amb relació als canvis que s'estan produint en el nostre planeta. Tot va ser fascinant, especialment la història de les pomeres, que cada any tenen les fulles a la branca durant més temps, i sobretot les fotos de la Terra quan batega les estacions: sístole de fred blanca, diàstole de calor. Amb aquestes, però, diuen els savis que la Terra està a punt de patir una arítmia. És a dir, que la diàstole es podria allargar si es compleixen les prediccions dels models que ha fet el CSIC, o sigui, el Centre Superior de les Investigacions Científiques. Com més hi penses més fascinant és, tanmateix, el savi repetia sovint una expressió que és la següent: però d'altra banda. Els núvols poden propiciar l'efecte hivernacle, però d'altra banda aturen els raigs del sol. Però d'altra banda. Amb els aerosols i amb més coses, sàviament ens explicava que solia haver-hi sempre l'altre costat. Per això mateix em va fer ballar una idea pel magí: és com si la natura, o si voleu allò que abans anomenàvem la història natural, hagués entrat a discutir de filosofia. Em fa que un dia d'aquest aniré a la tertúlia i els ho diré: el savi ecologista l'altre dia parlava en termes com si diguéssim de la lògica dialèctica, del Tao, de Hegel, de les contradiccions, de la tesi, l'antítèsi i la síntesi. Breu: "La societat oberta i el seus enemics, de Karl Popper a can pistraus". La dreta s'han quedat sense un text fonamental i a més els contradiu la mare terra. Però si dic això ja diran que... encara que no gosin contradir-me quan afirmo que... d'altra banda, tot plegat és ben fascinant. Com totes les altres coses que ens passen, tot és ciència i progrés. Com la nova tecnologia de les televisions que transformen el debat sobre el terme "nació" en absurd. Ara faran unes teles transfronteres, així mateix tal com sona, en les quals participaran els ajuntaments de Figueres i el de Perpinyà. Res d'anar i venir de les Fires de la Santa Creu a les Festes de Sant Martí de l'estiuet, com abans, amb la ferroviària carregada de gasosa i embotits, no res, ara va de debò: una de les interseccions més tossudes de la nostra nació novament es manifesta. Per això que val més fer cas dels científics i de la gent que hi entén. És una nova dimensió del món globalitzat. Només que un dia d'aquests, quan ho tingui ben rumiat i clar, aniré a la tertúlia i els diré: ja s'està fonent tota l'Antàrtida ... sí, però! No oblidem mai que sempre hi ha una altra banda, em diran, i jo callaré i seguiré esperant, tranquil, mirant-m'ho des d'aquesta banda.