Els més humanitzats: els parcs gironins

Un dels elements que dificulta la creació d'unes bases comunes com a garants de la convivència entre les activitats del sector primari i la conservació dels espais naturals és la diversitat geogràfica. Així ho han demostrat la majoria de respostes de l'estudi de la Fundació del Món Rural, que han assenyalat la singularitat del seu territori. En aquest sentit, els parcs naturals de les comarques gironines (Aiguamolls de l'Empordà i Zona Volcànica de la Garrotxa) escollits en l'estudi han demostrat una humanització històrica més arrelada que no pas en la resta. Aquest concepte, segons va explicar el tècnic de Medi Ambient d'aquesta entitat, Marc Costa, que cal entendre en una doble vessant de convivència entre persones i activitats econòmiques, és "necessari" i "imprescindible" per aconseguir una integració. Ara bé, si la riquesa i les oportunitats transversals que s'obtindran al territori depenen proporcionalment del grau d'humanització, la facilitat amb què s'aconseguirà aquest equilibri del territori és totalment oposada.girona |a.t.