Com pagar la factura de serveis socials per a l'any vinent és aquests dies una preocupació comuna en molts dels ajuntaments de menys de 20.000 habitants del Gironès, als quals s'ha notificat que el rebut se'ls multiplicarà per entre dues i cinc vegades respecte al 2009. Els serveis socials d'aquestes localitats els gestiona el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, que en les últimes setmanes està enviant cartes i reunint-se amb els ajuntaments per explicar-los que, en aplicació dels objectius que fixa la llei catalana de serveis socials, hauran de gratar-se la butxaca. Mala notícia, en temps de crisi, encara que sigui per una bona i cara causa. Però el consorci es remet a la llei i també ho fa el Departament d'Acció Social, que recorda, amb tot, que la nova norma és d'aplicació des de finals del 2007 i que és des d'aleshores que es pot treballar per acomplir objectius.

Preocupació, estupor, sorpresa i alternatives són algunes de les paraules que han pronunciat els set representants municipals consultats per aquest diari sobre la qüestió. Són alcaldes i regidors de municipis de menys de 20.000 habitants que fa uns anys tenien delegats alguns serveis socials al Consell Comarcal del Gironès, serveis que en crear-se el Consorci de Benestar Social Gironès-Salt -gairebé en el mateix moment de l'aprovació de la llei de serveis socials, que va néixer a finals del 2007- van passar a ser gestionats per aquest ens.

La llei de serveis socials estableix que aquests serveis -concretament els d'atenció social primària i els d'atenció domiciliària- els han de pagar en un 66% el Govern català i en un 34% els municipis de més de 20.000 habitants i els ens supramunicipals que gestionen els serveis de la resta. També marca uns objectius a assolir a finals del 2010 que fan referència al número de professionals dels serveis socials en funció dels habitants. Cada consell comarcal, o consorci, ha decidit en els últims dos anys com mirar de complir aquests objectius i com ajustar-se al pagament del 34%. En el cas del Gironès, han explicat fonts del consorci de Benestar Social, queda molta feina per assolir aquestes ràtios i en consonància amb això serà aquest any que s'arribarà a cobrar als consistoris el 34% del cost total de la despesa que generin en serveis socials.

Però les pujades han deixat parats els responsables dels ajuntaments, que en alguns casos afirmen que els serveis que rebran seran els mateixos, o variaran ben poc. D'entre els set consultats per aquest diari, a Bescanó, Llagostera i Quart dupliquen i més el que van haver de pagar el 2009. "Em pregunto quants són els costos indirectes", afirma Lluís Lloret (CiU), edil quartenc. "En aquests moments, i dues setmanes abans d'aprovar el pressupost, creiem que no ho podrem assumir", diu Helga Nuell (ERC), la regidora que s'ocupa dels serveis socials a Cassà, on el cost previst es multiplica per tres.

A Sant Julià de Ramis i a Sant Gregori superen aquest augment i segons les previsions sobrepassen el 220%. Narcís Casassa (PSC), alcalde de Sant Julià, es pregunta com, si els municipis de menys de 20.000 habitants "no tenen obligació de prestar els serveis socials", han d'assumir una despesa tant gran. També ho qüestiona Francesc Camps (l'Entesa), alcalde de Celrà, el municipi on es preveu una pujada més alta: de 13.000 a 64.000 euros, 5 cops més.

El consorci es remet a la llei del govern català, i des del Govern el director dels serveis territorials a Girona d'Acció Social i Ciutadania, Josep Viñas, recorda que la llei es va votar per unanimitat i remarca que es podia aplicar des de finals del 2007.