Dejuni i sacrifici a l´Illa de Blanes

MARTÍ SANTIAGO Mustafà vesteix gel·laba i duu una catifa sota el braç que estén al terra del pavelló de l'Illa de Blanes una vegada s'ha descalçat. Com ell, seran prop de 800 musulmans els que poc abans de les nou del matí aniran fent el mateix al temps que es preparen per celebrar l'efemèride més gran de l'islam: la Festa del Sacrifici. Enguany, el calendari lunar va marcar-la per ahir.
La tradició prescriu per a l'ocasió dejuni, sacrifici i festa. Amb aquesta celebració, els 1.200 milions de fidels d'arreu del món recorden el dia en que Déu va demanar a Abraham que li oferís el seu fill en holocaust i com finalment Déu es va contentar amb un xai en veure la disposició i la sumissió del patriarca a complir la seva voluntat.
Al crit d'"Alá és gran" l'imam Said Benaisa inicia l'oració mentre els devots, arrenglerats, mantenen el cap cot en senyal de respecte a la paraula sagrada que recita el muetzí. Orientats en direcció a la Meca tots s'agenollen fins a descansar el front damunt la seva estora. Les dones -escasses- se situen a l'extrem de la pista esportiva guardant distància amb els homes. En aquesta ocasió no hi ha preceptes legals que eximeixin els musulmans de l'assistència a l'ofici, però les dones amb menstruació hauran d'abstenir-se de resar.
Acabada la pregària l'imam puja a la tribuna des d'on exhorta els fidels. Però les obligacions mundanes reclamen a gran part dels assistents, els quals han d'abandonar el pavelló per anar a treballar o bé acompanyar els fills a l'escola. De fons, l'alocució del muetzí recorda que el caràcter marcadament religiós de la festivitat no impedeix el gaudi i la fruïció, doncs l'obediència a Déu no està renyida amb el plaer de l'ànima humana.
En un intent de rememorar les arrels de l'islam, el meutzí va arengar els fidels sobre el caràcter perenne d'aquesta religió, recordant com abans de Mahoma la celebració de les festes no estava revestida amb un àurea celestial, sinó que es vinculava a la commemoració d'actes efímers "com el triomf en una guerra tribal, la coronació d'un monarca, el nomenament d'un dignatari com a líder o les cerimònies d'idolatria i creences politeistes".
En acabar el seu parlament, tant Mustafà com la resta d'assistents recullen les seves estores i busquen entre la multitud els seus coneguts, a qui saluden estrenyent-se la mà i colpejant-se amb el palmell al pit.