GIRONA | MARC ROVIRA
La història es repeteix. Si l'engany de l'estampeta o el del tocomotxo són incombustibles, el de l'asfalt no tindria per què ser una excepció. Fa uns mesos la cosa va afectar sobretot zones del Gironès, la Selva i l'Alt Empordà però ara reapareix centrada en una àrea concreta del Baix Empordà. Ho explicava un veí de Sant Antoni de Calonge: "me'ls vaig trobar en un camí de Mont-ras on hi ha cases de gent adinerada. Oferien formigó gairebé regalat però després passa el que passa". I què passa exactament? Que si la víctima accedeix que li enquitranin el camí per arribar a casa, el preu pactat inicialment s'oblida i es multiplica notablement. Si no s'accedeix a pagar el que demanen els entabanadors, el camí no serà mai asfaltat sinó que allà al mig hi quedarà una roca compacta de quitrà que necessitarà cars i costosos treballs per esmicolar-la i enretirar-la.
El procés és sempre molt similar. Dos individus vestits amb robes de treball fan rondes amb cotxe per urbanitzacions o zones rurals dels afores del poble i allà on hi ha masies o xalets temptegen el terreny. Sota el pretext que han estat treballant en alguna obra propera fan creure a la víctima que els ha sobrat quitrà o formigó i que, per cap calé, el poden estendre al llarg i ample d'algun sorrenc i abonyegat camí que porti fins a la casa. La víctima, moltes vegades tipa de fangs, basses i sotracs, accepta el que sembla un bon tracte. Baix preu i benefici alt sol ser un llamí.
El desenllaç, però, s'escapa dels esquemes inicials perquè el que havia de ser una ganga passa a ser una despesa considerable. Transport, hores de feina i altres excuses solen ser els arguments per inflar el preu i, en cap cas, hi ha document ni factura que deixi constància del negoci. Si la víctima es nega a abonar la quantitat exigida, els estafadors opten llavors per la coacció. Si no paga, l'asfalt no s'escampa i la maquinària queda aparcada barrant el pas pel camí.
Consultades fonts dels Mossos d'Esquadra, posaven de manifest que darrerament no es té constància que s'hagi presentat cap denúncia relacionada amb aquest frau però la sensació de vergonya que pateixen molt dels afectats per una estafa acaba per moure'ls sovint a preferir amagar el frau. Tot just aquesta setmana l'emissora RAC-1 recollia, en el seu espai matinal El Món, les denúncies d'una sèrie d'afectats per aquest tipus d'estafa. Diari de Girona va contactar amb un veí de Sant Antoni de Calonge que passejant per una zona boscosa de Mont-ras, concretament a Ermedàs, va trobar dos d'aquests presumptes entabanadors. Anaven amb un vehicle Fiat de matrícula italiana i parlaven amb el personal de manteniment d'una finca particular. Acabada la conversa amb aquest personal els dos homes, que parlaven castellà amb accent italià, van oferir-li a ell la possibilitat d'asfaltar a baix preu algun camí que li interessés. Coneixedor dels preus i dels barems del ram de la construcció va voler esbrinar detalls. "Jo ja havia sentit a parlar d'aquesta estafa i m'hi vaig interessar. Els vaig preguntar preu i les característiques del material". La cosa no va quallar, "jo crec que es van malfiar de mi", sospita.
