RAMON IGLESIAS
dissabte més agressivitat
Un empleat d´una empresa de seguretat de Girona m´explica que en els darrers temps estan fent més cursos de formació que mai. Sobretot els guàrdies de seguretat que tenen com a missió protegir negocis o establiments on es toquen diners. Diu aquest empleat que aquests cursos volen donar resposta a un augment de la violència per part dels lladres. Explica aquest guàrdia que en els darrers tres anys ha tingut més topades violentes amb pispes que en tots els seus 13 anys d´ofici.
diumenge un president a maià
Des de Maià de Montcal el president Montilla ha llançat avui una seriosa advertència a Espanya, davant de la imminència (tres anys d´imminència) de la sentència del recurs contra l´Estatut que va ordir i presentar el PP. La gran notícia d´avui no és l´advertència, sinó que per fi el president Montilla -o els seus assessors- han descobert l´eficàcia de l´escenografia presidencial, que tan bé dominaven Pujol i Maragall.
No és que no hagi fet discursos importants el president, però és que avui, a banda de ser-ho, fins i tot ha semblat important. La força del lloc -Maià- i la del personatge homenatjat -Ernest Lluch- han dotat el missatge d´una aura presidencial inèdita durant el mandat de Montilla.
dilluns protegir-ho tot
La Diputació de Girona i l'Associació de Naturalistes proposen protegir 261.000 hectàrees de les 590.000 que configuren la geografia de les comarques de Girona. La Diputació ha catalogat 221 espais i recomana als ajuntaments que requalifiquin totes les parcel·les que descriu aquest mapa però que actualment estan catalogades com a sòl urbanitzable. La finalitat és impedir que s'hi pugui construir. La sensibilitat conservacionista de tots ha crescut, sobretot després dels horrors constructius dels darrers anys. Però això no treu que s´hagi d´anar en compte. Protegir sí, però amb criteri i sobretot tenint clar que no n´hi ha prou amb protegir... El paisatge també s´ha de gestionar.
dimarts i els diners
On són els diners que durant la dècada prodigiosa van amassar els constructors gironins? Aquesta és la pregunta que, amb tota lògica, es fan els sindicats del sector, després d´una jornada de vaga d´èxit. La patronal de Girona es nega a complir la pujada de sous que va comprometre, mentre que la resta de patronals catalanes ja han firmat, quan és de suposar que la catàstrofe del totxo afecta de la mateixa manera totes les demarcacions.
Els arguments dels patrons segurament tenen fonament: les obres de pisos -que no l´obra pública- estan totalment paralitzades i no hi ha ingressos. Però això no treu que encara no hagin respost la pregunta essencial: on són i que han fet amb els oceans de diners que van moure?
dimecres psc, ser o no ser
L´altre dia un convergent m´explicava que l´obediència al PSOE per part dels diputats al Congrés del PSC no té data de caducitat. La seva tesi és que mentre el president Montilla escenifica desacords «inofensius» amb el president Zapatero, els diputats del PSC a Madrid no qüestionen «absolutament res». Em posava l´exemple de Renfe, que «només fa que apujar els bitllets de tren a Catalunya, mentre que ells s´empassen tot aquest desgavell». Probablement sigui certa la teoria del convergent, però tinc molts dubtes sobre la data de caducitat d´aquesta disciplina. Quan es faci pública la sentència de l´Estatut no hi haurà màscares suficients per amagar-se. El PSC es juga en els propers mesos el seu ser o no ser.
Dijous setmana en blanc
Per a un servidor l´esquí és sinònim de suor, cotxe brut i roba bruta, cruiximent, fred, lesions de cames, fast foods de pista amb horroroses salsitxes alemanyes crues i patates congelades, una densitat desesperant d´estupidesa per centímetre quadrat, i infinites cues a les pistes i a les carreteres. Efectivament odio l´esquí i el seu ecosistema humà. És una visió particular que em provoca malsons: M´aixeco nerviós i suat a mitjanit imaginant que la meva filla sucumbeix a la proposta del conseller Ernest, que vol que la setmana de festa del segon semestre escolar, els alumnes la dediquin a la pràctica de l´esquí i derivats. L´anhel centreeuropeu del conseller consisteix a convertir aquesta setmana en blanc, en setmana blanca. Tinc dubtes sobre els atributs climàtics d´un país amb més temporades sense neu que amb neu regular, i amb massa canons escopint-ne d´artificial. Desconec el percentatge de nens catalans esquiadors, les potencialitats de les estacions d´esquí del Pirineu català i si la folgança de les famílies és avui la millor per a l'esquiada.
divendres astrologia econòmica
Josep Oliver és un dels analistes econòmics més respectats de Catalunya. I la veritat és que és un plaer escoltar les seves reflexions. Sobretot perquè aspectes feixucs que d´altres recargolen, ell els fa entenedors. Avui aquest catedràtic d´economia aplicada ha explicat que les comarques de Girona sortiran de la crisi si centren els seus esforços a millorar el que saben fer: turisme, comerç i indústria agroalimentària. El professor no s´ha estat de renyar els polítics acusant-los d´obviar que vénen anys molts durs. Dit això, la figura d´Oliver és la constatació que les econòmiques no tenen virtuts precognitives. Fa poc més d´un any escoltava una entrevista que feien a aquest catedràtic d´economia aplicada, on negava -tant o més que Zapatero- la crisi. El catedràtic es basava en les seves dades i en la seva ciència per dir que la crisi de veritat va ser durant la ressaca olímpica. De fet molts col·legues seus sostenien en aquell moment que s´estava exagerant. Un dels danys col·laterals d´aquesta crisi és, sens dubte, l´erosió de la credibilitat dels astròlegs econòmics.
