el canvi climàtic farà que cada cop sigui més freqüent que en un cap de setmana es pugui escollir entre esquiar dissabte i un diumenge de sol a la platja. El canvi climàtic s'acostuma a relacionar directament amb l'escalfament global i, de fet, aquest és un dels factors més importants d'aquest fenomen, però no l'únic. Així ho creu el científic responsable del Centre de Recerca d'Alta Muntanya i també membre del Centre d'Estudis Avançat de Blanes, Lluís Camarero. I un fet constatat és la desaparició de les grans glaceres del Pirineu.

Camarero assegura que, durant els darrers dotze anys, la mitjana de temperatura del Pirineu està en descens. Si la dada es compara amb la mitjana dels darrers 200 anys es pot comprovar com la tendència és que cada cop fa més calor i, a curt termini, podríem percebre un canvi en l'estacionalitat. I, a la llarga, Camarero apunta que el canvi climàtic pot arribar a provocar un desplaçament de les estacions de manera que l'hivern començaria més tard i l'estiu s'allargaria fins ben entrada la tardor. Uns canvis que condicionarien significativament diferents aspectes socioeconòmics de la zona.

El director de muntanya de Baqueira Beret, Jordi Cardona, considera que a "tots ens preocupa" el canvi climàtic però "tenim eines per compensar-lo" com els canons de neu artificial, que suposen entre el 30% i el 40% de la inversió d'una estació. Els ecologistes critiquen aquesta pràctica però Cardona remarca que cada estació té una concessió predeterminada i que aquesta aigua retorna al seu medi natural amb el desglaç. Ell és dels que creu que la situació no canviarà gaire.

Impactes al sol i la platja

Augment de temperatura, disminució de platges i, sobretot, manca d'aigua. Aquests són els principals impactes que tindrà el canvi climàtic sobre la Costa Brava, i que un grup d'investigadors de la Universitat de Girona (UdG) han analitzat. El treball diu que d'aquí a mig segle el nivell del mar haurà pujat uns quinze centímetres i suposarà la desaparició d'unes 100 hectàrees de platja. Pel que fa a la temperatura, es preveu que a mitjans del segle XXI aquesta hagi augmentat un grau i mig en el litoral gironí. Però el que experimentarà un notable retrocés seran les precipitacions, amb una davallada estimada d'un 15% i que en períodes d'estiu i a la Costa Brava es pot situar en el 40%. Respecte al retrocés de la costa s'apunta la necessitat de reordenar la primera línia de mar i compaginar la construcció de murs de contenció i espigons amb una millora dels usos del sòl; és a dir, treure urbanitzacions. Tot i això, l'estudi indica que el canvi climàtic pot suposar una "oportunitat" per desestacionalitzar el turisme, ja que es preveu que a la primavera i la tardor les temperatures siguin més agradables.

Per part seva, el gerent del Grup Costa Brava Centre, Martí Sabrià, aposta per la prevenció. "Tot i que un augment de temperatures ens podria ajudar a desestacionalitzar, i a priori seria positiu, tampoc se'n pot fer una lectura tan parcial; per això cal lluitar per posar-hi remei", explica. Admet que la reculada de platges és un tema que preocupa. Mentre que respecte a la manca d'aigua confia que les dessalinitzadores puguin aportar recursos. No obstant això, tot depèn de lluitar ara contra el canvi climàtic, ara que és possible.