Contrariant Giancaldo al Col·legi d´Advocats

GIRONA | MARC ROVIRA
Ni que fos durant un breu moment del seu discurs Carles Monguilod va agafar-se ahir a la trama de Cinema Paradiso per exemplificar una de les històries que va posar sobre la taula durant la presentació a Girona del seu llibre Vint-i-cinc anys i un dia. Però si a la pel·lícula de Tornatore s'avisa dels efectes de la nostàlgia, al Col·legi d'Advocats es va passar per alt qualsevol advertència que pugui sortir de les històries que discorren a Giancaldo. Munta?nyes d'afalacs són les que va rebre Monguilod tant per part dels membres de la taula (una taula llarguíssima on fins a mitja dotzena de presentadors van fer ús del torn de paraula) com, abans i després del mateix acte, del públic que omplia a vessar la sala noble de l'edifici de la plaça Vicens Vives.
Per moments semblava fins i tot que hi havia qui patia per aconseguir un bon lloc. Però un bon lloc no pas per veure l'acte sinó perquè l'estrella de la festa, el penalista convertit en escriptor d'èxit, el veiés a ell. S'adonés que ell també era allà, fent-li costat i aplaudint-lo. Mentrestant, familiars i companys de despatx o de batalles es mantenien en un discret segon pla només trencat per les referències que els dedicava l'orador des de la palestra. Abans que ell havien parlat el llibreter ?Terribas, l'escriptor Fonalleras, el degà Capdevila i el magistrat Lacaba. Quilos de sucre van vessar de les paraules de tots ells en ?cantar les excelències del personatge, alguns, i les virtuts de l'obra que ja és a punt de la seva segona edició, els altres. Fins i tot si havia quedat alguna floreta pendent el mateix artista es va encarregar de revelar que un referent literari li havia reconegut haver-se empassat ?l'obra en un cap de setmana i que li havia poc menys que encantat. El referent literari és Javier Cercas.
El llibre ha entrat amb força i es ven a bon ritme però vist el d'ahir al Col·legi, això potser és el de ?menys.