bona persona, bon llibreter, bon amic

L'articulista ret un homenatge al propietari de la llibreria Geli, Pere Rodeja, que ha mort aquesta setmana, i en recorda algunes de les seves vivències, entre la seva època d'estudiant i els últims llibres que li va comprar

JOSEP LÓPEZ DE LERMA Amb poques hores de son al damunt, per la meva participació en el programa "59 segundos" de TVE el dia abans, m'assabento de bon matí per Diari de Girona que en Pere Rodeja Ponsatí, bona persona, bon llibreter i bon amic, ens ha deixat. Si l'escriptora Lolita Bosch, esmentada per l'advocat Carles Monguilod en el seu llibre, diu que no naixem en un indret, sinó dins d'una història, i això fos veritat, be podríem dir que en Pere va néixer en un història de llibres en la qual va arribar ser protagonista principal per proverbial.
Fa molts i molts anys, tal vegada massa en el sentit que l'edat dóna al qualificatiu, que vaig conèixer per vegada primera en Pere Rodeja de Can Geli. Fou durant una llarga època el meu subministrador oficial de llibres de text del Batxillerat superior, de Magisteri i més tard de Dret. Girant al voltant dels estudis, en Pere també em proveïa de llibres complementaris i de molts altres que res no tenien a veure amb la formació reglada de nivell superior, avui anomenada crèdits, i sí amb la particular relació quasi sensual que des de l'adolescència mantinc amb els folis impresos i enquadernats.
Sempre em va captivar la seva memòria: títol, autor i lloc on transitòriament s'endreçava el llibre, i el veig, ara mateix, enfilat a l'escala. Com podia, aquell cap, tenir dintre seu milers d'informacions que abastaven, inclús, el contingut mateix del llibre? Mai no ho vaig saber, i mai vaig gosar preguntar-li-ho. Sí sé i sí recordo que si el Pere estava enfeinat atenent aquest o aquell, jo donava un tomb per la llibreria, aprofitava per guaitar, sortia i tornava al cap d'una estona. No per tenir res en contra dels seus ajudants, sinó perquè en Pere era meu. Segur que de molts altres com jo; però era meu, era el meu llibreter, i la relació que s'estableix entre qui ven i qui compra llibres mai no és ni serà una relació comercial; és personal, emocional i de confiança, que esdevé gairebé íntima.
En Jordi Vilamitjana ha parlat en aquestes mateixes pàgines de "l'entranyable discreció d'un home savi" i en Guillem Terribas, un altre dels meus proveïdors de llibres, ha deixat dit que "era una persona intel·ligent, culta, amable, que sabia el que el client volia o necessitava, i amb una memòria prodigiosa". Se'm fa impossible descriure millor en Pere Rodeja que com ho han fet aquests dos amics meus. Potser només hi manquen els adjectius humil i bondadós. Ningú no pot ser savi, intel·ligent, culte i amable si no porta dins seu els gens de la humilitat. I ningú pot ser humil sense desprendre bondat en tots els seus actes. En Pere era un home bo, que és el millor que es pot dir d'un ésser humà.
No fa pas massa dies, tot i que aquests tenen el vici de volar i de desaparèixer, que vaig entrar a Can Geli. Mentre deixava anar una suau mirada ni interessada ni desinteressada sobre els llibres exposats damunt les taules o el mateix taulell, se'm va apropar en Pere, amb qui no parlava des de feia un incert temps, atès que la llibreria va substituir la seva prodigiosa memòria per l'ordinador. Li vaig adquirir els que seran els darrers llibres venuts personalment pel mestre dels llibreters de Catalunya: Pels camins de l'herba, d'en Ferran Miralles, un regal que vaig fer a en Joan Roca Sagarra, amb qui per Fires vàrem parlar de la mil·lenària transhumància des dels Pirineus a Cap de Creus i a l'inrevés, i que tractant-se del fill d'en Miquel Roca en Pere Rodeja va tenir personal cura d'embolicar com a obsequi tot pregant-me que en nom seu el saludés; i Jardins de parets seques, d'en Ramon Sala i d'en Domènec Molí, desconegut per mi fins aleshores, que amb el verb d'en Josep Pla ens porta des de la Garrotxa a l'Empordà de feixa en feixa, de vinya o d'oliveres, avui majoritàriament abandonades, potser tot esmerant temps millors.
Posats en un racó, en Pere, amb el seu habitual parlar baix, intimista, em va mostrar la seva preocupació pels temps polítics que corren i em va demanar la meva opinió. El patriotisme d'en Rodeja sempre estarà fora de dubte com també la profunditat de les seves anàlisis, però la seva fou una vida orientada a disposar de l'accent d'un tercer en la inacabable recerca de la perfecció del coneixement, sabent com sabia, ell més que ningú, que el coneixement en abstracte infinitat és pura entelèquia; impossible d'assolir en vida. Vàrem fer-la petar. Fou la darrera conversa mantinguda amb una persona entranyable que molts trobarem a faltar.
En Pere Rodeja, de Can Geli, ens ha deixat, i la seva absència serà una incomoditat més de la vida. Amic de molts, adversari de ningú, en Pere ens deixa com a testament el valor del llibre i el valor de l'amistat.